23 d’abril de 2008

Lentament comença el cant...


Ja es veia a venir que Lluís Llach no podria estar eternament amagat. I aquests darrers dies, amb l'excusa de que els seus vins complien 10 anys i que llençava al mercat el seu primer vi blanc, dedicat a Miquel Martí i Pol, Llach ha concedit unes quantes entrevistes a mitjans prou importants. Qui realment el va treure del cau, però, va ser l'escriptora Isabel Clara - Simó, a qui va fer la presentació del seu darrer llibre, "El meu germà Pol", en una sala en que no hi cabia ni una agulla. Potser inconscientment com a agraïment a l'escriptora, avui, dia de Sant Jordi, he comprat aquest llibre.

Diguem, doncs, que Llach ha fet un any sabàtic clavat, sense voler saber res de la seva part pública, però aquest any s'ha acabat, per sort dels que volem saber alguna cosa d'ell de tant en tant. Jo no espero que torni a fer concerts, i entenc perfectament la seva decisió. Però després de veure que, com si res, tant amb en Bassas com amb en Basté es prestava a cantar algunes cosetes, no m'extranyaria gens que tard o d'hora donés alguna sorpresa. Lentament comença el cant, i amb força pot continuar.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo també crec que ja ha iniciat altre cop el contacte amb el públic després d'un any just.Vaig sentir la conversa amb en Bassas i la cançó.Espero que això sigui l'inici del retorn.Fins aviat.

Anònim ha dit...

Tant de bo sigui així...