Cançó carregada d'emotivitat, i especialment sentida com la canta i com respon el públic només iniciar-se el disc "Gener del 76", "Respon-me" és la germana bessona d'aquella que diu "On vas amb les banderes i avions...". Però "Respon-me" sempre ha quedat més relegada, potser perquè sembla referir-se molt més estrictament a una guerra concreta, i en canvi "On vas" apareix més aplicable a tots els conflictes bèl·lics en general. També perquè Llach en moltes èpoques s'ha negat a exaltar fàcilment els que l'anaven a escoltar, a fer esclatar el públic, i amb aquesta cançó se'ns dubte és ben fàcil d'aconseguir, igual que amb "La gallineta" o "L'estaca". I sempre va preferir allò de l'etica junt amb l'estètica, i segurament l'estètica d'aquest tema no li va acabar d'agradar.
A més a més la lletra tampoc el va convèncer. Una vegada li vaig sentir dir que això de que "tots hem perdut, tots som vençuts" quedava molt bé, però que era una punyetera mentida, que estava ben clar que hi havia hagut vencedors i vençuts. Sigui com sigui, el disc "Gener del 76" de ben segur no seria el mateix si no s'obrís amb aquest tema, que potser ja està bé que es recordi per a uns anys concrets de la seva trajectòria i manera de fer cançons.
Amic que tants de cops em parles,
aquí assegut,
ulls abatuts,
mai no has sabut
dir-ne allò just
del nostre absurd.
I avui que tinc el cos ple d'ànsia,
la meva sang,
les meves mans,
els meus afanys,
aquests pocs anys
m'estan cridant.
Qui va vèncer?
Qui dels ferros forjats per les bombes
va fer un poble nou?
Qui va vèncer?
Qui damunt de tants cossos aixafats
va aixecar aquella casa per a tothom?
Qui va vèncer?
Qui del llit s'aixeca amb el dret d'anar
pel carrer sense sentir por?
Pots dir-m'ho tu?
Pots dir-m'ho tu?
Saps que ningú.
Tots hem perdut,
tots som vençuts.
I amic, renegaràs amb força
d'aquesta nit,
de qui som fills,
d'aquest destí,
del nostre ahir
que ens ha traït.
Però, amic, més que buscar respostes,
cal adreçar
el foc, la llar,
hem de guanyar
tots aquests anys
que estan cridant:
Qui va vèncer?
A més a més la lletra tampoc el va convèncer. Una vegada li vaig sentir dir que això de que "tots hem perdut, tots som vençuts" quedava molt bé, però que era una punyetera mentida, que estava ben clar que hi havia hagut vencedors i vençuts. Sigui com sigui, el disc "Gener del 76" de ben segur no seria el mateix si no s'obrís amb aquest tema, que potser ja està bé que es recordi per a uns anys concrets de la seva trajectòria i manera de fer cançons.
Amic que tants de cops em parles,
aquí assegut,
ulls abatuts,
mai no has sabut
dir-ne allò just
del nostre absurd.
I avui que tinc el cos ple d'ànsia,
la meva sang,
les meves mans,
els meus afanys,
aquests pocs anys
m'estan cridant.
Qui va vèncer?
Qui dels ferros forjats per les bombes
va fer un poble nou?
Qui va vèncer?
Qui damunt de tants cossos aixafats
va aixecar aquella casa per a tothom?
Qui va vèncer?
Qui del llit s'aixeca amb el dret d'anar
pel carrer sense sentir por?
Pots dir-m'ho tu?
Pots dir-m'ho tu?
Saps que ningú.
Tots hem perdut,
tots som vençuts.
I amic, renegaràs amb força
d'aquesta nit,
de qui som fills,
d'aquest destí,
del nostre ahir
que ens ha traït.
Però, amic, més que buscar respostes,
cal adreçar
el foc, la llar,
hem de guanyar
tots aquests anys
que estan cridant:
Qui va vèncer?
1 comentari:
Moltes gràcies per recordar aquesta cançó. M'agrada escoltar-la i cantar-la subint i pot ser el Lluís no li acaba d'agradar però a mi em posa la pell de gallina.
Jordi T
Publica un comentari a l'entrada