6 de novembre de 2007

La sala Apolo


A la sala Apolo de Barcelona Llach hi va oferir, en la darrera part de la seva carrera, diverses tongades de concerts. Aquest espai a mi sempre em va produir contradiccions, i encara me les produeix. Entenia que Llach volgués oferir concerts en llocs originals, diferents, fora dels circuits tradicionals, però... calia martiritzar el seu públic d'aquella manera?? Sovint, per les seves declaracions, sembla que l'únic que el feia patir dels assistents als seus concerts és que l'entrada no els costés gaire cara... Ja, però: i una certa comoditat? I un "arribar just de temps perquè no tens altre remei" sense que això suposi no veure absolutament res del concert? I unes certes "condicions atmosfèriques" dins la sala? La calor, en determinats moments, era insuportable. Crec que demanar aquests mínims no és ser un "pijo", no?

I és que aquesta és una sala més de ball que no pas de concerts, i les cadires eren d'allò més incòmodes, de plàstic, mal posades, molts llocs sense bona visibilitat, les entrades (en ple segle XXI!) no eren numerades... Els músics quasi no hi cabien dalt l'escenari, ni el públic a baix. Només acabar el concert, les cadires s'amuntegaven i a fora ja esperaven tot ple de "nengs" per a entrar-hi. Entenc que Llach vulgués anar de hippy - progre, però no calia descartar del seu recital, amb aquesta elecció de l'espai, tot un seguit de gent amb problemes físics, fos per edat o el que fos, o putejar tothom que volia veure alguna cosa a fer hores de cua davant l'entrada?

Que ho fes una vegada, d'acord; però que ho repetís i ho repetís, amb l'excusa que allà encara "se sentien les olors de les vedets", i que oferia proximitat, què voleu que us digui. Jo l'encant al lloc no li vaig trobar per enlloc, i que hi fes algun concert, d'acord, però que hi presentés per exemple l'espectacle "Poetes" ho vaig trobar francament empobridor. Que bonic podia haver estat l'ambient del "Poetes" per exemple a l'antic teatre Lliure, o perquè no més cap a l'estiu al teatre Grec...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Recordo la primera vegada que vam anar a escoltar en Lluís aquesta sala, que vam quedar molt sobtades del lloc, era estrany. És veritat que les cadires eren molt incòmodes, però el que més ens molestava era que les entrades no fossin numerades i tenir de fer 2 o 3 hores de cua per poder tenir un bon lloc. Però bé, això ja és el passat!
Tant de bo poguessím tornar a seure incòmodament en aquelles cadires i amb quin gust faríem cua per tornar-lo a escoltar en directe, no?
dolors

Anònim ha dit...

Has deixat constància el que molts varem pensar, jo vaig patir-ho tres o quatre vegades i encara avui em costa compendre el perquè d'aquest espai.
Jordi T