Potser com en cap altre camp, en el món de la música és molt habitual el retret: "Com és que t'agrada X cantant?", no preguntat en el sentit de voler obtenir una informació sinó de manera pejorativa. Jo fa anys que vaig aprendre a deixar de fer-lo a ningú i sobre cap estil musical, que tothom gaudeixi amb la música que li plagui i amb les veus que li toquin la fibra, i via fora!I si vaig aprendre això és perquè a mi, amb en Lluís Llach, m'ha passat en un munt d'ocasions, que algú m'ha dit "Com és que t'agrada en Lluís Llach?". Em passava de ben jovenet i em segueix passant ara. I la veritat és que dol, i emprenya haver de donar explicacions de per què t'escoltes un cantant. Durant molt temps, i encara ara en segons quins àmbits, intentava evitar de dir quines són les meves preferències musicals, no tinc ganes que em mirin com un ésser extrany ni haver de començar a filosofar amb segons qui sobre la vida i miracles d'en Llach.
Suposo, com apuntava abans, que li deu haver passat a molta gent i en relació a grups i cantants molt diversos, però em sembla que als que ens agrada en Llach ens hi hem trobat tots, i sovint. I és que en Llach és d'aquells cantants prou consagrats i amb prou anys de trajectòria com perquè el conegui tothom de nom (almenys a Catalunya) i per tant es vagi creant sobre ell una sèria de mites i d'estigmes: que si és avorrit, que si fa adormir, que si s'enrolla molt, etc. Aquests comentaris poden tenir la seva part de raó, no dic que no, però en Llach no només fa cançons lentes i "per adormir", i sí, s'enrolla, però com també ho pot fer un monologuista, i els seus comentaris estan farcits d'humor, de crítica, d'anècdotes...
Bé, m'estic anant del tema. El cas és que la immensa majoria de persones que t'etziben aquesta frase estan plenes de prejudicis i et parlen des de la més remota ignorància. A la que els hi preguntes: "però, has anat mai a algun concert d'ell? Tens algun disc seu a casa? Quantes cançons coneixes?...", en els dos primers casos la resposta és no, i en la tercera pregunta fan prou si et responen "L'estaca".
Per sort, tinc la satisfacció d'haver vist al llarg d'aquests anys com moltes persones que algun dia van dir aquesta frase es van sumar al club llaquià després d'aconseguir portar-los a un concert. Ara, qui és tancat de mires del tot, no hi ha res a fer.
Foto: colitafotografia.com
Suposo, com apuntava abans, que li deu haver passat a molta gent i en relació a grups i cantants molt diversos, però em sembla que als que ens agrada en Llach ens hi hem trobat tots, i sovint. I és que en Llach és d'aquells cantants prou consagrats i amb prou anys de trajectòria com perquè el conegui tothom de nom (almenys a Catalunya) i per tant es vagi creant sobre ell una sèria de mites i d'estigmes: que si és avorrit, que si fa adormir, que si s'enrolla molt, etc. Aquests comentaris poden tenir la seva part de raó, no dic que no, però en Llach no només fa cançons lentes i "per adormir", i sí, s'enrolla, però com també ho pot fer un monologuista, i els seus comentaris estan farcits d'humor, de crítica, d'anècdotes...
Bé, m'estic anant del tema. El cas és que la immensa majoria de persones que t'etziben aquesta frase estan plenes de prejudicis i et parlen des de la més remota ignorància. A la que els hi preguntes: "però, has anat mai a algun concert d'ell? Tens algun disc seu a casa? Quantes cançons coneixes?...", en els dos primers casos la resposta és no, i en la tercera pregunta fan prou si et responen "L'estaca".
Per sort, tinc la satisfacció d'haver vist al llarg d'aquests anys com moltes persones que algun dia van dir aquesta frase es van sumar al club llaquià després d'aconseguir portar-los a un concert. Ara, qui és tancat de mires del tot, no hi ha res a fer.
Foto: colitafotografia.com
9 comentaris:
Miner, com és que t'agrada, encara ara, en Llach?
Quanta raó que tens, a mi m'ha passat al llarg de quarant anys i moltes vegades obiava dir el nom de Llach per no sentir comentaris desagradabels. També vaig tenir la sort de trovar-me amb gent que li agradava molt i cantavem les seves cançons a la llum de les estrelles.
Però ara que soc més gran ho dic amb orgull i contundènciaa perquè quedi clar que m'agrada sense reserves.
Una forta abraçada i visca per aquest blog tan acurat.
Jordi T
Felicitats pel bloc.És extraordinari.El segueixo des del primer dia. Pel que fa a en Llach,a mi m'ha passat el mateix. Sovint he de sentir comentaris de gent que diuen que és avorrit,pesat,que pertany al passat...però m'alegra saber que sempre és gent que no ha anat a cap recital seu o ni tan sols se l'han escoltat mai.Ja va quedar clar quin era el seu poder de convocatòria en el seu darrer concert a Verges.De debò desitjo que ens regali alguna actuació més encara que només sigui ell i el seu piano.
una abraçada.
Miner,d'on treus tanta informació sobre Lluís Llach?El coneixes personalment?
Miner,enhorabona per aquest blog.
El segueixo des del seu inici i el trobo molt interessant.
A mi també alguna vegada m'ho han demanat; i, encara que respondre a una pregunta amb una altra pregunta no és correcte, els he contestat que a veure quines raons, ben segur que carregades de prejudicis, podien justificar el to pejoratiu amb què em pregutaven.
Per altra banda,sempre he pensat que quan es parla,opina,etc,etc sobre qualsevol tema la ignorància és el pitjor enimic que hom pot tenir
Enhorabona pel bloc és fantastic.
Jo m'he passat la vida donant explicacions també de perquè m'agradava, ara ja m'han canviat la pregunta, ara és: Encara t'agrada en Llach desprès de tants anys? i jo simplement els contesto que el bo amb els anys millora com el conyac!
Bonsoir de Paris,
de nouveau super articles,seulement dommage,qu'on ne peut pas reagir en catalan,mais on peut comprendre presque tout!Ce sont les analyses et les reflexions tres interessantes,qui enrichissent nos connaissances sur Lluis et son oevre,son art,son unique talent en creation,composition et ses commentaires,ses actions dans la vie.
Ce blog a une valeur inestimable,c'est comme un fil qui nous unit tous,ceux qui ont compris ce que LLuis a toujours voulu dire et transmettre aux gens.
MERCI pour tout,on attend chaque fois avec l'impatience quand les pages de ce blog s'ouvrent devant nos yeux,pour partager les moments rares en votre compagnie.
Avec nos remerciements et salutations les plus sinceres;
Gabrielle et Daniel
de Paris,
France
Gràcies a tots, no té cap mèrit. De tota la vida m'ha agradat en Llach i he acumulat força material sobre ell, que sempre pensava: "què coi en faré??". I mira, amb l'avenç de les tecnologies, de moment em serveix per a recordar-lo tot escrivint coses d'ell aprofitant la informació que tinc, remenant de nou papers, articles... I m'agrada compartir-ho amb tots vosaltres!
Miner.
Jo, despres de tants anys ja no puc dir que m'agrada sino que l'estimo.
Gràcies per robar-me tantes estones on els meus amics em deien: "Jugues o què?" mentre jo, asseguda a la galeria, et sentia assajar pel pati de llums... fou una éspoca maravellosa plena de sensacions.
Publica un comentari a l'entrada