24 d’agost de 2007

Junts Llach i Carreras


Lluís Llach i Josep Carreras junts dalt d'un escenari, 29 de desembre de 2002. Una trobada que amb protagonistes equivalents en qualsevol altre racó de món hagués omplert no un sinó molts palaus Sant Jordi, mentre que a casa nostra amb prou feines va omplir la meitat del recinte olímpic. Una vegada més va fer-se evident una mena d'autoodi brutal i que arrosseguem de fa anys, tot i que les causes de no omplir en van ser diverses, des d'una nefasta promoció fins al preu de les entrades. Ara mateix tenim dos cantants veterans que s'han aplegat per fer una gira conjunta, ens diuen que matarem dos ocells d'un tret; algú no se n'ha assabentat? Tot i que les entrades no són pas barates, venen tot el paper com si res. Saben fer màrqueting, et venen com una gran cosa el tornar a interpretar per enèsima vegada les seves cançons de sempre, això sí, ara l'un, ara l'altre; d'altres això, el màrqueting, no l'han sabut fer mai, i aquest concert de Llach i Carreras en va ser un bon exemple.

Però deixant de banda aquest fet l'espectacle va tenir moments prou emotius. Se'ns dubte el que més la interpretació del "Campanades a morts", i moments per oblidar, com que Josep Carreras no se sabia ni la tornada de "L'estaca". Potser és per això que encara és l'hora que ha de sortir a la venda el DVD que ens havien promès?

També van sonar força bé "Un núvol blanc" i "País petit", i va ser prou ben trobat l'encaix entre dues versions tan diferents de "El cant dels ocells".

Llàstima que en aquella època no era quan Llach es trobava millor de veu, i no es va poder posar al nivell de Carreras. A més a més, es va equivocar al fer-se el valent i dir: "ei, que jo també tinc veu", i intentar interpretar temes com "El jorn dels miserables" (quan feia temps que el feia a mitges amb l'Odette), i que ni tan sols es va recollir en el CD posterior.

La barreja de tot plegat va acabar resultant un pèl estranya: cançons tradicionals catalanes amb les cançons més conegudes de Llach, però interpretades en els moments culminants (com el "pinyol" del "Amor particular") per Josep Carreras... A més a més, entre un sector dels assistents s'observava com una certa necessitat de convertir allò en un concert històric, com l'oportunitat de recuperar alguna cosa perduda. No es van acabar de complir els objectius, tot i que el concert va ser un bon regal de Cap d'Any.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bonjour de nouveau de Paris,
en lisant l'article, ca fait mal, car comment faire pour retrouver ce CD qu'on n'a pas la chance d'avoir. On a engage deja les amis qui habitent en Espagne, ici, a Paris, on nous regarde comme si on tombe de la Lune, on trouve presque rien de repertoire de Lluis et Virgin ou FNAC sont plus que nuls! On attend parfois 3, voir 6 mois pour avoir de notre commande seulement 1/3 de tout ce qu'on a cherche. Et commander via l'internet signifie aujourd'hui tomber dans un piege interminable avec le risque de se faire voler tout l'argent de notre compte, car il n'existe pas en realite aucune protection fiable contre les harnaques... C'est ca la triste realite, on ne sait pas vraiment comment se procurer les tresors de Lluis qui nous manquent encore d'apres plus que 20 ans de notre amour pur pour son art et ses activites, ainsi que son groupe...
Salutations sinceres a tous, merci mille fois encore et encore pour ce lien avec les nouvelles, analyses et articles, chansons, links et tout, concernant cet artiste unique,
Gabi et Daniel de Paris,
France