Molta llum (3)

Segueixo viatge pel mar de l´afany,
buscant l´amor amic perdut
quan tempestes de corbs esquinçaren la llum.
(Amor que m’ets amic)


Per la vella carretera
entre esclats de llum i mel
hi ha dos homes que caminen
amb la fosca dintre seu.
(Tomb d’atzars)


Fem cinema mut a la finestra
i som tants milers que cada nit seiem al galliner del món.
ens treuen la llum donant "l´electra"
que així puguem veure els cretins de llavis fins i cors garrins.
(Un cinema paradís, si us plau)


Perquè has obert alguna llum
amb les espurnes dels teus ulls
i aquest somriure màgic.
(Véns)


Una llum, una llum, una llum
ens crema els ulls...
(Tossudament alçats)


No hi haurà desert ni buit
si amb dits de vent recollim tanta llum dispersa...
(Lentament comença el cant)


L’espai ple de llum
on s’emmiralla el mar... el mar... el mar.
(Et deixo un pont de mar blava)


Corren els trens, la llum de la pobra gent, pobra,
fa senyal d´un camí basardós i tenaç d´una Europa en plena nit.
(Els trens de Kosovo)


Com l’encís diferent
d’un demà ple de força i llum,
pels camins costeruts
s’aprèn el goig de viure
(Embruix de lluna)


Obre els ulls: som el cos;
tanca els ulls: som l'esperit,
som la llum del sol, de la nit la foscor.
(Com un arbre nu)