10 d’abril de 2009

Molta llum (2)


Tot el que et dic no té sentit si sóc dempeus
però és clar com la llum del mar si remo a la barca...

(I tanmateix)






Però ja saps que cada dia
té el seu temps de llum i dol...
(A cara o creu)





...que la llum no els escarneixi

amb llur propi desesper
precisant perfils al fred, la fam...

(Lluna)






Disset anys només

i tu tant vell;
gelós de la llum dels seus ulls,

has volgut tancar ses parpelles...
(Campanades a morts)






Astre d'amor,

mestre de la llum,
llavi rogent d'alba en foc,
per qui amb afany visc i sóc.

(Sol)




Quan la plaça té son
queden només les faroles

que mandroses fan la llum...
(Un cor a Barcelona)



Tot era buit de mar i de perfum,

tot eren platges de miratge i fum,
com una estranya
llum esperada
que encén els ulls només un sol instant...
(Canto l’amor)







En el màgic color dels teus ulls,
hi he posat el desig dels meus ulls

i com una petjada, quan minvava la llum,
va quedar una cançó.

(Som tu i jo)





Com un gran ram
de roses blanques

el teu record que m´acompanya,
de tanta llum et sóc deutor

que em sobra espai i em sobra tarda

(Roses blanques)





Sé tan a prop el meu partir
que et deixo llum a la finestra
p
er si així et creus que sóc aquí,

quan l´enyor venci els teus vespres.
(Vaig i vinc)