3 de febrer del 2009

'Gener de 1976', disc en directe preferit




Per mi no hi ha hagut sorpresa. El disc de "Barcelona. Gener de 1976" té una força i energia fora de mida. És un treball que reflecteix molt bé un temps i un país, i a més a més en un moment dolcíssim a nivell compositiu i interpretatiu de Llach. Més que un disc són sentiments, veus entretallades per l'emoció, crits de revoltes... No sé si a vegades diem molt a la fresca que ens agradaria tornar a aquells anys, o haver-los viscut. Sí, segur, ho diem molt sense pensar-ho gaire, perquè eren moments d'incerteses, i encara d'exiliats, i de por, però, és clar, també moments d'il·lusió col·lectiva i de resorgiment de les veus apagades.

El segon lloc ja estava més disputat, i precisament entre els dos extrems més extrems: la majestuositat del Camp del Barça, i la intimitat i recolliment d'un disc com "Nu". Finalment s'ha imposat el primer, potser per allò que acaba tirant el "jo hi era", o perquè agrada a més gent, i punt.

Gràcies a tots els que participeu en les enquestes. Sé que no serveixen de gaire res, però és una manera més per a que participeu en el bloc i expresseu les vostres opinions.

Sabeu que podeu proposar preguntes, suggerir temes i tot el que vulgueu!


PD: Poques imatges que hi ha d'aquell concert del 76, i sembla ser que al YouTube han tret el vídeo que hi havia. Per això il·lustro l'article amb aquesta presentació que algú ha fet per al YouTube.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Doncs jo pensava que podria guanyar Verges 50. És una obra que m'agrada de cap a peu. Evidenment que la vaig votar.
Amb aixó no vull dir que no m'agrada la que ha guanyat, ans el contrari, també és molt bona.
Com sempre fas una bona feina. Gràcies
Argentina.