26 de desembre de 2008

Potser el desig


"Potser el desig" és possiblement la cançó més interessant del treball "I.". Llach recupera el que en podríem dir la "sexualitat sensual", un tema del que no ha defugit mai però que tampoc ha cultivat de manera freqüent, possiblement per allò de no espantar les iaies, i de no passar-se podent semblar barruer. Així, els seus dos grans exemples de lletres de sexualitat sensual són "Onades" i aquesta "Potser el desig". També més o menys s'hi podria incloure "Dibuix".

A diferència de la primera, a "Potser el desig" aprofita un tema tan humà com és la temptació, el desig sexual, en definitiva les ganes de fer servir allò que tenim entre les cames, per a tocar directament la petitesa de l'ésser humà. Res que inventi ell i que no hagués explicat ja en altres cançons, però segurament ho fa de manera més precisa i més poètica que mai: "curiós aquest humà que es pensa centre del món quan ni tan sols es reconeix". I també diu: "Tenim ressons tant secrets dins nostre
i massa sovint no en sabem quasi res, pensem que anem per un camí plàcid on tot és ben previst i res no ens corprèn, però arriba el desig de sobte i ens trenca els motlles dels membres i sentiments". Cert, ens pensem que som la pera, la mar d'importants, i un simple desig que no ens esperàvem ens pot fer trontollar una vida estable o ens trastoca tots els plans. Fins i tot a l'íntegre Llach, que així com a la cançó Geografia ens diu que "mai no em voldria esclau de res", ara ens reconeix que "sóc esclau del desig quan m'acosto a la teva pell".

L'acompanyament musical en aquest cas s'adiu molt amb la lletra. Una música bolera, un mig temps una mica arrossegat que va marcant l'ànsia del desig, i en que aquesta paraula, "desig", pren un constant protagonisme, pronunciant-la fins a set vegades i de la manera tan bé que sap fer ell aquestes "tx" finals. Dóna joc i importància a tots els músics que l'acompanyaven, primer amb unes bastonades de violoncel precioses, després amb la força de percussió, baix i guitarres, i amb el solo de saxo.

Als concerts aprofitava aquest tema per a fer una de les presentacions més boniques i alhora entranyables, perquè no estava malament veure un home del voltant dels 60 anys deixant-se portar per aquestes qüestions. I és que segurament quan perdem el desig, i no només el sexual, sinó també cap a molts altres aspectes de la vida, segurament estem començant a morir.

Quan el desig fa el seu camí a soles
i el cor no li pot fer senyal de cap llei,
sovint llavors entrem en les ombres
quan el cos voluptuós no es vol sotmès.
Curiós aquest humà que es pensa centre del món
quan ni tan sols es reconeix
i mentre tot això t'escric
sóc esclau del desig quan m'acosto a la teva pell.

Tenim ressons tant secrets dins nostre
i massa sovint no en sabem quasi res,
pensem que anem per un camí plàcid
on tot és ben previst i res no ens corprèn,
però arriba el desig de sobte
i ens trenca els motlles dels membres i sentiments,
m'agrada així deixar-me anar pels carrers del desig
quan m'ofrenes la teva pell.

Quan el desig no fa el camí a soles
i busca company en la solitud,
el cor naufraga en un mar d'angoixes
i el cos neguiteja sense aixopluc.
Desig de passió extrema
que ens neix al sexe d'un somni mai satisfet,
si ara puc dir-m'ho no es perquè tinc en tu aquest desig
que em fa esclau del meu sentiment.

Anem vestint un gest rutinari
Però arriba de sobte el desig.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

A mi aquesta també m´agrada moltíssim.Sempre me l´he imaginat dins un "tugurio"plé de fum del tabac de gent que a la nit busca aquest desig.I també t´imagines una parella sensual ballant al tó d´aquest bolero que ha escrit tan bé en Lluís,deixant-se portar per la sensualitat ,el sexe...
Continua amb la teva tasc Miner que ho fas molt bé.Felicitats pel bloc.

Anònim ha dit...

Cher Miner,chers amis,
de retour en France,de nos vacances,on vous souhaite que le bonheur,sante et succes pour cette nouvelle annee,le bonheur total de lire vos ananyses cher Miner,comme celle-ci sur une chanson qui est absolument super.C'est la premiere qui nous est tombe directement dans le coeur et elle reste,comme la verite,la vie... Au debut on a pense que le solo de saxo a ete trop long,mais a la fin il faut dire,que ce solo fait monter le desir...pour mieux ecouter et gouter la deuxieme partie de la chanson. Merci Miner pour ce blog,vous etes la lumiere de nos jours en France,car il nous reste seulement l'echange d'idees avec nos adorables Lluistaires,avec les voyages vers Catalunya c'est difficile pour les gens qui travaillent beaucoup et comme vous le savez bien,malheureusement en France il n'y a pas grande chose a trouver concernant l'art et la carriere de Lluis.Donc vous etes notre "fil",comme Lluis chante,qui nous aide de traverser la distance geologique imaginaire,mais qui n'existe pas,grace a vous,dans nos coeurs...Merci infiniment,
les amis de Paris, France

materials ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.