12 de juny de 2009

Desfogant-me / Desfogant-se


Assassins! Assassins de raons, assassins de vides!!

Reagan, mal actor. Andròpov, policia. Mals actors, mal teatre, mal públic, teló!

Mireu-los com van, neofatxes de sempre, neofatxes per sempre, neofatxes globals!

Si cal, conviurem la misèria, però ha de ser sense engany, dignament,
prou d’amenaces innobles amb la fam i el tronar dels canons.

On vas quan ja l'infant no vol jugar perquè els carrers vessen de sang i ets tu qui l'omples?

La gallina ha dit que no, visca la Revolució!

VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.

Fort, fort, cop de destral, la fusta vella tallar-la cal.

Cridem qui som, i que tothom ho escolti!

... perquè avui és l'hora de poder lluitar pel que volem ser!

Ni els lladres de somnis que incapaços com són del demà que ens encisa
fan llur mediocritat, mercadejant fracàs, en nom de realisme.
No trobaran perdó!

Qui va vèncer? Qui del llit s'aixeca amb el dret d'anar pel carrer sense tenir por?

En Maurici sap què fer, trobarà als companys i sortirà al carrer.

Ah!, si sabéssim, poguéssim, cremar els seu caus...

Ja us ho fareu si arribeu tard, que no em moureu del meu forat!

Quanta ràbia que tinc, potser cal ser gos des d'ara;
quanta ràbia que tinc i no vull pas oblidar-la.

2 comentaris:

Carme ha dit...

Desfogant-nos també, en llegir-ho. Gràcies! fa dies que vaig passant per aquí iq ue tinc el teu blog enllaçat al meu. No sé si t'ho havia dit.

Col·lecció de moments

fanal blau ha dit...

Miner,

desfoga't...ens cal a tots, de tant en tant, deixar anar el que ens corseca i sentim injust...
i, mentretant, continuarem volent, cridarem qui som i què ens agrada...

Però el que és la ràbia, sempre fa mal...potser millor, el que ens cal ara, és no adormir-nos...

En LLuís, però, va aconseguir sacsejar moltes mirades...

una abraçada, miner!
que poguem continuar desperts!