Infants

Per al dia de Nadal crec que s'escau parlar dels infants. Se'n podria fer una tesi sencera, ja que aquest és un dels termes més usats per Llach en les seves cançons: prop de 30 textos seus contenen la paraula "infant" (en algun cas "infantar"), i encara un parell més la paraula "nen". Intentaré però resumir molt.

És prou clar que dins del concepte "infant" es reuneixen molts dels adjectius que a Lluís Llach li agrada remarcar, o li agrada de transmetre en les seves cançons. Dins dels ulls d'un infant hi ha la tendresa, la innocència, la puresa, la veritat, la sensibilitat, l'amor... Però també "infant" com a ésser més indefens en les guerres, en la violència, com aquell que menys culpa té i és el que rep. També "infant" com a ésser entremeliat, juganer, que tira pel dret sense pensar-s'ho dues vegades. I finalment també "infant" com a futur, com a món que ha de seguir existint, i com a humà que espera dels adults actuals un comportament digne per a ell poder tenir un futur també digne.

No és poca cosa. I sovint sembla que Llach ens reclami també una certa mirada d'infant, veure el món sense tanta competitivitat, tants interessos econòmics, tantes desconfiances. Ell mateix es vol veure a vegades com un infant: "...malgrat la meva barba sóc infant en la mirada...", ens canta a "Vida", o "...que amb avarícia d'infant voraç aplego en l'equipatge..." ens diu a "Alè".

És, però, segurament, en la relació horrible infant - guerra - mort pel que aquest terme és més recordat en les seves cançons. Quan a "Cançó sense nom" crida "...on vas quan ja l'infant no vol jugar perquè el carrer vessa de sang..." és difícil que la pell no es posi de gallina. A "Aprendre", la frase també sentida de "...que n'és de trist si un infant mata, enllà i aquí mort la tendresa...". L'estrofa que va afegir a "El cant dels ocells", per a recordar els infants orfes de Bòsnia, i en el mateix sentit els "...jocs d'infant pel seu vell llom...", al tema "Mare Marona".

El punt culminant de tot plegat és "Infant de Beirut", l'única peça que titula amb la paraula "infant" i emmarcar-la en un context molt concret. És per mi una cançó molt trista, i on es fan evidents algunes de les coses exposades aquí.

No sé prou bé si era tristesa
o el dolor antic d´uns ulls d´infant.
Però, per un moment, del món va ser el retrat
aquella imatge d´un infant de Beirut.

El fràgil braç, tendra tragèdia
brandant fusell; mort i bandera.
El cos menut i bru perdent-se en la ciutat,
un ninxol anònim per l´infant de Beirut.

Al cel hi té els déus del "napalm"
i el tro infernal d´ocells de plata,
en l´horitzó només, l´exili sempre amarg,
bressol i tomba per un infant de Beirut.

Morir a Beirut, morir a Mathausen,
el mateix foc en temps distants,
mirall glaçat d´un món on ja ningú respon
als ulls immòbils d´un infant de Beirut.