La Marató de TV3

Aquest proper diumenge, hores i hores de la televisió nacional catalana estaran dedicades a la solidaritat. I és que, a una setmana i escaig del Nadal, sempre arriba la Marató de TV3. Dotzenes d'artistes hi prenen part, però aquest any el més probable és que n'hi falti un d'habitual: Lluís Llach.

Tinc una opinió sobre la Marató bastant diferent de la d'en Llach, però en aquest tema la meva opinió és el de menys i per tant anem a parlar de la relació d'en Llach amb la Marató de TV3. Hi va començar col·laborant més o menys una vegada cada dos anys. Curiosament (o no), semblava que s'alternessin ell i en Serrat: un hi anava un any, i l'altre, el següent. Així va ser fins a finals dels 90, quan Llach comença a fer bandera de la Marató i hi comença a participar en cada edició, i en parla fins i tot als concerts.

El punt més àlgid d'aquesta intensa relació va arribar el 16 de desembre de 2001: Llach hi va interpretar una cançó feta expressament pensant en el programa, "Fabià", que encara no estava enregistrada i que la va presentar amb el títol de "Perquè arriba la llum", bromejant uns moments sobre aquest títol ja que dos dies abans hi havia hagut una gran apagada a Catalunya (les coses no canvien gaire...). Aquell 2001, en que a més a més se celebraven els 10 anys de la Marató, l'edició estava dedicada a la Sida, i aquesta era una malaltia que havia afectat a gent propera a Lluís Llach, com el director de teatre Fabià Puigserver, amb la qual cosa la lletra d'aquesta cançó és força intensa. Al cap de quatre anys, el tema també es va recollir en el primer disc de la Marató de TV3.

També va ser bonica l'entrevista que li van fer com a convidat tot parlant de Miquel Martí i Pol, al costat de la seva vídua, del futbolista (ara entrenador) Josep Guardiola, i del periodista Xavier Grasset. Després Llach es va aixecar i va interpretar al piano "Roses blanques", com un cant a l'amistat.

Sens dubte Llach ha tingut uns darrers anys de carrera artística molt marcats per les malalties i morts d'amics i familiars, com ho demostren molts dels temes dels darrers treballs, i d'alguna manera a la Marató hi abocava aquest sentiment, hi cantava sempre en rigurós directe des de molt endins, i transmetent la seva solidaritat i el seu desig de pal·liar el patiment d'aquells que patien alguna malaltia i dels que són prop d'ells.