tag:blogger.com,1999:blog-66771484621949641472024-02-17T00:49:10.021-08:00Un bloc sobre Lluís LlachPocs dies després del seu concert a Verges el 24 de març de 2007 (el darrer?), entra en funcionament aquest bloc dedicat al cantautor Lluís Llach, que vol aprofundir en l'obra i el pensament d'aquest gran artista, i en que es recuperaran entrevistes de tots els temps, articles d'opinió, fotografies, i també es faran anàlisis personals de les lletres, les músiques, les escenografies, les portades dels discos, els espectacles en directe...Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.comBlogger185125tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-29607186492991869542016-01-19T10:01:00.001-08:002016-01-19T10:01:38.623-08:00Ja a la venda! <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjpWCktRt7poWA5EAbQrRu4FZ2iibyV8BZC5hexwEkVHNngjAg28FKbbekKWAzYtqAU6ESCqm_xP1okV6mO86kkUjLCJZPbSOqlpsgirsgKuhwwjPG5ixBjMkR8jySU-u6MBWvInWX648h/s1600/Portada+llibre+Llach+Jordi+Esteve.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjpWCktRt7poWA5EAbQrRu4FZ2iibyV8BZC5hexwEkVHNngjAg28FKbbekKWAzYtqAU6ESCqm_xP1okV6mO86kkUjLCJZPbSOqlpsgirsgKuhwwjPG5ixBjMkR8jySU-u6MBWvInWX648h/s320/Portada+llibre+Llach+Jordi+Esteve.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
<a href="http://www.pamsa.cat/pamsa/cataleg/Llach-Lletra-i-musica.html" target="_blank">'Llach, lletra i música'</a>, de Xavier Amat. Editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pròleg a càrrec de Joan Reig.<br />
<br />Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-85723744443630270332010-09-21T08:41:00.000-07:002010-09-21T08:54:39.779-07:00Fi<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBK1nn-D5ZUPwGIuc_XaYpjkXOj1ENfofs56No9Jm2jwXFT_LDZi3PJv3WS8LgLIqa1WZoXgucIJRyMeXjNEeE9VIZxxsZ_G91XNh2mq4vWe3po9tSJBUXy6o62G2fuunYjgmtDW1ZlDh3/s1600/llach_vinyes.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 331px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBK1nn-D5ZUPwGIuc_XaYpjkXOj1ENfofs56No9Jm2jwXFT_LDZi3PJv3WS8LgLIqa1WZoXgucIJRyMeXjNEeE9VIZxxsZ_G91XNh2mq4vWe3po9tSJBUXy6o62G2fuunYjgmtDW1ZlDh3/s400/llach_vinyes.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5519395688683990978" border="0" /></a>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-33508171635444716542010-04-19T04:47:00.001-07:002010-04-19T04:51:24.148-07:00Un homenatge a Lluís Llach reunirà estrelles musicals de tot el món<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1c5k8Qi2JDzLhmyeRqRiX3pskHnHIK3fWi8UIW_YqXKZBJZW3QCGF_av0NgURWOjGXzXhc3hygBaYoVbLX9cuQG5nlsMC3jwZbY3_EN3YVoRy_K3P7BPTx5b658ydPxSqGB0XSBKjLYCP/s1600/silvia_perez.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 261px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1c5k8Qi2JDzLhmyeRqRiX3pskHnHIK3fWi8UIW_YqXKZBJZW3QCGF_av0NgURWOjGXzXhc3hygBaYoVbLX9cuQG5nlsMC3jwZbY3_EN3YVoRy_K3P7BPTx5b658ydPxSqGB0XSBKjLYCP/s320/silvia_perez.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5461814032862349202" border="0" /></a><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >Notícia extreta de www.elperiodico.cat, del 19 d'abril de 2010. A la foto, Llach amb Sílvia Pérez Cruz.<br /><br /></span><span style="font-family: arial;font-family:arial;font-size:100%;" >NÚRIA MARTORELL<br />BARCELONA<br /><br /></span></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;font-size:100%;" >Quan Lluís Llach va anunciar el seu comiat dels escenaris, va dir que a nivell creatiu només li quedava pendent una promesa que li va fer al poeta i amic Miquel Martí i Pol: acabar la cinquena peça de la integral, Arrels d’univers (que se sumaria als anteriors treballs conjunts Ara mateix, Un pont de mar blava, Porrera i Germanies). Però la salut del desaparegut escriptor va empitjorar i el projecte no va poder materialitzar-se. Fins ara. Els pròxims 15 i 16 de juliol es podrà escoltar la cançó en l’espectacle batejat amb aquest nom, en què participaran artistes de la talla de Jane Birkin, Ute Lemper, Pedro Guerra, Concha Buika, Dulce Pontes, Enrique Morente, Chano Domínguez i Sílvia Pérez Cruz.</span><span style="font-size:100%;"><br /></span><span style="font-family: arial;font-size:100%;" >Aquest macroconcert s’emmarca en el Festival de la Porta Ferrada (en coproducció amb Project) i agafarà el testimoni a la iniciativa que va</span><span style="font-size:100%;"><br /></span><span style="font-family: arial;font-size:100%;" >posar en marxa l’any passat sota l’epígraf de Visions de la Mediterrànea. El director serà Lluís Danés, que aclareix: «És un tribut, més que homenatge, que se’m va encarregar donant-me carta blanca». La llista de convidats no està tancada. I de moment també hi han confirmat la participació Nena Venetsanou (la cantant grega que va cantar amb Llach a Un pont de Mar Blava), així com Mouss & Hakim.</span><span style="font-size:100%;"><br /><br /></span><span style="font-family: arial;font-size:100%;" >VERNÍS POÈTIC / Donada la polifacètica vena artística de Danés, hi haurà números circenses, de dansa i projeccions. Molt d’impacte visual. I un vernís poètic per a un muntatge que concep com «una banda musical». Però, ¿qui serà l’elegit per abordar Arrels d’univers? «És una peça polifònica i no està decidit. De fet, tampoc desvelaré quina peça interpretarà cadascú, només que Lemper cantarà en anglès Amor particular. Mantindrem coses en secret perquè siguin una sorpresa i el Lluís ho disfruti així com espectador».</span><span style="font-size:100%;"><br /></span><span style="font-family: arial;font-size:100%;" >L’elecció de Danés per part del festival no és gratuïta. Fa anys que col·labora amb Llach primer com a escenògraf i després com a director d’escena i del documental Llach: la revolta permanent, i junts van donar contingut a obres com Tranuites Circus i Llits. Precisament va ser buscant material per a aquest últim xou que Danés va escoltar Arrels d’univers. «I quan em van trucar del festival vaig pensar que podria ser bonic recuperar aquesta melodia inèdita. I no només això, que fos l’eix de l’obra, fer jo una altra arrel d’univers a partir de la seva filosofia».</span><span style="font-size:100%;"><br /><br /></span><span style="font-family: arial;font-size:100%;" >RESPECTE A LES DIFERÈNCIES / Danés avança que es tracta d’«un cant a les petites cultures, a la importància del país petit en aquest món globalitzat, de les llengües, de les maneres d’actuar en tots els nivells, des de la política fins a la sexualitat. Perquè hi hagi un univers hi ha d’haver arrels. Llach sempre diu que un bosc amazònic des de dalt és com una taca verda compacta, però a sota hi ha troncs que la subjecten. I sense tots aquests troncs diferents no existiria». El director recorda que Llach «ha cantat a les diferències, a les lluites i les revoltes, a l’amor i a l’amor diferent». I per això vol obrir i tancar el recital amb Arrels d’univers. «Entremig s’aniran descobrint les versions dels seus clàssics en llengües i formes diferents, però el llenguatge és universal».</span><span style="font-size:100%;"><br /></span><span style="font-family: arial;font-size:100%;" >La idea de convidar-hi artistes estrangers li sembla «oportuna i bonica» ja que Llach li ha cantat a tot el món. L’escenografia serà molt circense. «Serà com visitar una carpa de circ abandonada que el Lluís va deixar en un lloc entre el cel i la terra, per això a dins hi ha hagi un bosc d’escales, envoltat d’estrelles». I afegeix que «primeres espases del circ i la dansa» apareixeran contínuament.</span><span style="font-size:100%;"><br /></span><span style="font-family: arial;font-size:100%;" >La direcció musical recaurà en Carles Cases, «creador de moltes bandes sonores i responsable de la producció de Llach a Astres i Maremar, de manera que 20 anys després tornen a trobar-se». Cases s’encarregarà «tant dels arranjaments per a una orquestra com de dirigir una banda de deu músics i els acompanyants dels participants». En total, s’interpretaran «més de 20 cançons, però també músiques que Llach va escriure per al cine o músiques sense veu i lletres recitades».</span><span style="font-size:100%;"><br /></span><span style="font-family: arial;font-size:100%;" >Finalment, «podrien ser 15 els cantants convocats». I cada un d’ells amb el seu particular vincle amb Llach. «Jane Birkin, per exemple, el va veure actuar a París i entre ells hi ha una admiració mútua. I Ute Lemper, arran d’aquesta última trobada, vol gravar peces seves». </span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic;font-family:arial;" ></span></span></div>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-57286636244839376632010-01-12T04:30:00.000-08:002010-01-12T04:52:26.207-08:00Que passaran els anys i vindrà l’adéu, com així ha de ser...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI5kPn4iQcts_ybET5ayZlD5VuHoX7WKcl4E215hbGQtXqcoeeUU97gJ1Y0dIzyHAGLYGx5EHHaPH8uLt83bjvPTFGewOu3Ic4o_J0sv7sEVrz_UAjtIDAWZ-biv_yuoDDSnS66O_bUxrN/s1600-h/estela2.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI5kPn4iQcts_ybET5ayZlD5VuHoX7WKcl4E215hbGQtXqcoeeUU97gJ1Y0dIzyHAGLYGx5EHHaPH8uLt83bjvPTFGewOu3Ic4o_J0sv7sEVrz_UAjtIDAWZ-biv_yuoDDSnS66O_bUxrN/s320/estela2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5425833526501107026" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Quina certesa més immensa, aquesta frase! Us n’adoneu? Totes aquelles persones que ens envolten, tota aquella gent que ens estimem, arribarà un dia que serà el darrer en que les veurem, que marxaran... si és que no marxem nosaltres primer. I no parlo només de la mort, també de comiats, de motius pels quals l’atzar fa que ja mai més et creuis en el camí...</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Que certa, aquesta frase, i que ben posada en el rovell de la cançó! Un gran poeta no només ha de saber d’aquelles que has d’agafar el diccionari per conèixer el seu significat. Un gran poeta també ha de situar frases properes en el moment oportú, que toquen la fibra, que t’hi sents plenament identificat. I si a sobre se’t queden gravades en la memòria i et vénen al cap en moments clau de la teva vida, aleshores, el poeta, ja fa el ple, ja és complet. No sé si a vosaltres us ha passat, penso que a més d’un/a segur que sí, però aquest vers, en concret aquest vers, m’ha vingut i revingut en moments emocionals molt intensos. Que passaran els anys i vindrà l’adéu, com així ha de ser...</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Una certesa, passaran els anys i vindrà l’adéu. Decepció, tristesa, melangia, el que es vulgui. I aquest “com així ha de ser” que és perfecte, que ens dóna la mesura del que som, que no podem lluitar contra segons què i per tant ens ho hem d’agafar tal com és, tal com se’ns dóna, i per això mateix aprofitar-ho plenament, viure-ho intensament, potser fins i tot pensant que cada moment pot ser el de l’adéu, el darrer, carpe diem. És també allò que cantava aquella? “Como si fuera esta noche la última vez”?</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Que tristos són els comiats, els finals, i en canvi quina força interior ens acaben donant, com ens fan viure la vida a flor de pell. Una vegada acabada una història és quan es pot fer balanç, l’hora de valorar, de recordar, sobretot, les coses bones, el que t’ha ensenyat. Quan fem un viatge molt intens, de molts dies, sovint no gaudim prou del que veiem, del que vivim, perquè el mateix cansament i l’acumulació d’experiències noves ens ho impedeixen. És quan hem tancat el viatge, una vegada reposats, que recordem, revivim, les meravelles que vam veure, i les gaudim.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Que tristos, però que importants, són els comiats per a la nostra vida. Com així ha de ser.</span></span><br /></div>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-55861159330273244322009-11-23T14:15:00.000-08:002009-11-23T14:22:41.561-08:00Fent el 'Llits'<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2NiI1xYKtE-BHdCmJr7nTo4GzbIL5-PRsQd2_pYkg2BbjOjzrWrwpuMfQ7MBXzyjTNUb746nlBTZrrVEjkLi9kEugqkgdzL39xFyqilevCi1K5VayL14xeTkeZA3zT3cnWAfDe6v8Sq5T/s1600/llits.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 213px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2NiI1xYKtE-BHdCmJr7nTo4GzbIL5-PRsQd2_pYkg2BbjOjzrWrwpuMfQ7MBXzyjTNUb746nlBTZrrVEjkLi9kEugqkgdzL39xFyqilevCi1K5VayL14xeTkeZA3zT3cnWAfDe6v8Sq5T/s320/llits.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5407427406734195138" border="0" /></a><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic;">Reportatge publicat a <a href="http://capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=22828&sec=74">capgros.com</a>, per Xavier Amat.</span></span><br /><br /><div style="text-align: justify; color: rgb(204, 255, 255);"><span style="font-size: 18px;font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;" >L'arenyenc Lluís Danés assaja Llits, una proposta de teatre visual, música, dansa, circ i vídeo que s’estrenarà al Teatre Nacional de Catalunya</span><br /><br /><span id="cos" class="text12" style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;">Darrera de les ulleres gruixudes, Lluís Danés, director de cinema i de teatre, realitzador i escenògraf d’Arenys de Mar, mou incansablement els ulls controlant que tot segueixi el seu curs. Ja fa algunes setmanes que l’equip assaja a la Sala Pintura del TNC envoltat de centenars de matalassos vells amuntagats que formaran part de l’escenografia, sota una gàbia gegantina, i d’altres artefactes que surten i entren des de racons diversos. </span><span style="font-size:100%;"><br /></span><span id="cos" class="text12" style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"> </span><span style="font-size:100%;"><br /></span><span id="cos" class="text12" style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"> Llits arrenca quan Lectus (Albert Pla), un cèlebre acròbata de llit elàstic, intenta el quàdruple salt mortal però té un accident i acaba a l’hospital de la doctora Kliné (Lídia Pujol). En el trànsit entre la vida i la mort, Lectus, acompanyat per Lèctica (Alba Sarraute) i els Matalàstics, farà un viatge per la vida a través dels llits. “Anem d’un llit a un altre des que naixem fins que morim, començant pel bressol, després el llit en que dormim de petits i ens expliquen els contes de por, en el que descobrim el sexe, el de matrimoni i el contracte que aquest suposa, el de l’adulteri... fins que arribem a l’últim llit, el del darrer viatge. Vaig pensar que podia ser un nexe d’unió, una excusa perfecte, per acabar parlant del de sempre, de l’ésser humà”, explica Danés.</span><span style="font-size:100%;"><br /></span><span id="cos" class="text12" style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"> </span><span style="font-size:100%;"><br /></span><span id="cos" class="text12" style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"> La cantant Lídia Pujol pregunta al director quina escena toca i si es posa micròfon o l’assagen en ‘play-back’, per a tot seguit enfilar-se dalt d’una pila de matalassos i començar a interpretar el tema de Lluís Llach Roda. La música de l’espectacle és del cantautor de Verges, retirat dels escenaris aviat farà tres anys, però al que Danés ha aconseguit motivar per tornar a abocar-se sobre el piano. “No em va costar convèncer-lo que compongués de nou. Ha fet una desena de temes, i hem agafat alguna altra cançó seva més antiga, mentre que Borja Penalba s’ha encarregat de la producció musical. Les lletres les signa Feliu Ventura”, informa el d’Arenys. Mentrestant, un dels sis acròbates que feia exercicis d’escalfament en un còrner, Jordi Gaspart, apareix amb una roda alemanya, un giny semblant a la roda de les gàbies dels hàmsters però a escala humana, i comença a realitzar tota mena de moviments impossibles al ritme de la música. “El que m’està costant més és concentrar-me en el meu paper, perquè passen tantes coses dalt l’escenari que quedo fascinada i em despisto!”, exclama Lídia Pujol, que es declara admiradora de Danés des que va veure, també al TNC, l’espectacle Tranuites, l’any 2007: “Sap crear dalt l’escenari un món molt particular, màgic, surrealista, ple de misteri. És com la cara B del que veiem cada dia, segurament allò que és essencial. Et porta a retrobar-te amb aquell nen que tenim dins i que ni recordem”.</span><span style="font-size:100%;"><br /></span><span id="cos" class="text12" style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"> <strong></strong></span><span style="font-size:100%;"><br /></span><span id="cos" class="text12" style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"><strong> Pla a la gàbia</strong></span><span style="font-size:100%;"><br /></span><span id="cos" class="text12" style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"> Una de les sorpreses en els mesos de preparació del muntatge va arribar quan es va saber que el paper protagonista recauria en el cantant Albert Pla. “Em va agradar la idea de posar en contacte dos móns com el de Llach i el de Pla, segurament diferents, però amb punts en comú com són la sensibilitat, la tendresa i la manera de treballar amb els companys. Quan li vaig dir a Llach, primer es va sorprendre, però després va dir que perfecte, i encara més entusiasmat va quedar al conèixer personalment l’Albert”, explica Lluís Danés.</span><span style="font-size:100%;"><br /></span><span id="cos" class="text12" style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"> </span><span style="font-size:100%;"><br /></span><span id="cos" class="text12" style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"> Quan el singular cantant està preparat, el director demana que facin baixar la gàbia que penja del sostre de la sala, i Albert Pla hi entra. Assajaran l’escena titulada El jaç dels presoners, amb tres “Matalàstics” penjant de la gàbia, que s’enlaira sense parar de donar voltes. Encara hi ha alguns desajustos i està per resoldre el final, però el número és espectacular, mentre Albert Pla interpreta i canta acompanyat de Lídia Pujol i Alba Sarraute.</span><span style="font-size:100%;"><br /></span><span id="cos" class="text12" style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"> <strong></strong></span><span style="font-size:100%;"><br /></span><span id="cos" class="text12" style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"><strong> Com anell al dit </strong></span><span style="font-size:100%;"><br /></span><span id="cos" class="text12" style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"> I és que l’elenc maresmenc no s’acaba en Danés. L’argentonina Alba Sarraute, resident a Mataró des de fa poques setmanes, completa el trio d’actors – cantants que, junt amb els sis acròbates, seran dalt l’escenari a Llits. A més, per a Sarraute és un espectacle que li va com anell al dit, ja que té currículum tant en cant com en acrobàcia. “M’ho estic passant molt bé amb aquest treball. En Lluís Danés ho té tot molt clar i pensat des de bon començament, i a mi potser m’agrada més improvisar una mica, però l’ambient que hi ha és fantàstic i penso que l’espectacle agradarà”. Per anar acabant la jornada, assagen una de les escenes dels inicis de l’obra, la del bressol, amb tots els intèrprets sobre l’escenari i amb Sarraute i Pla fent un duet especialment divertit. Tot i que hi ha tants matalassos per tot arreu, el temps no s’atura, el temut i esperat a parts iguals dia de l’estrena es va acostant, i no hi ha temps per jeure.</span><span style="font-size:100%;"><br /></span></div><span style="font-size: 18px;font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;" ><br /></span>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-44705240461583201602009-11-16T15:19:00.000-08:002009-11-16T15:26:01.907-08:00Llach lamenta a Sant Hipòlit que les crítiques i rumors malintencionats impedissin que acabés col·laborant més amb Martí i Pol<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyCojj0fwQH8vzFSVkeACxYcEsFZhH16rEnFDWbgls2qZWoEbez-ogwzU6TRjM3fL4FMaGok7O98OM9wDJTDTic43MaGCfhDw7bcHBAZ9VRfqPOAUhOXYfPzluXMViGWWP8s7AmXR4hyphenhyphendW/s1600/10407.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 191px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyCojj0fwQH8vzFSVkeACxYcEsFZhH16rEnFDWbgls2qZWoEbez-ogwzU6TRjM3fL4FMaGok7O98OM9wDJTDTic43MaGCfhDw7bcHBAZ9VRfqPOAUhOXYfPzluXMViGWWP8s7AmXR4hyphenhyphendW/s320/10407.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5404846024678504114" border="0" /></a><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 255, 153);font-family:arial;" >Notícia publicada el 12 de novembre de 2009 a <a href="http://el9nou.cat/">el9nou.cat</a></span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);font-family:arial;" >Marc Riera / ACN</span> <div style="text-align: justify; color: rgb(255, 255, 153);"><span style="font-family:arial;"><br />Lluís Llach ha parlat durant una hora llarga a Sant Hipòlit de la seva relació amb Miquel Martí i Pol. Hi ha dit, entre altres coses, que les crítiques i els rumors -entre ells, de la seva relació i la que els dos mantenien amb Pep Guardiola- van impedir-los col·laborar encara més.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">El cantautor Lluís Llach es penedeix 'molt' d'haver decidit un dia reduir els seus nivells de col·laboració amb el poeta Miquel Martí i Pol. El músic català, ara retirat dels escenaris, ha reconegut que els dos es van 'acovardir massa' davant les crítiques que van rebre pel seus projectes conjunts, pel que van optar per aparcar temporalment les col·laboracions.</span> <span style="font-family:arial;">Llach diu que li queda la sensació que en 'una cultura petita com la nostra' la col·laboració entre dues persones que 'sumaven' provoca la 'gelosia de moltes altres'. Llach ha recordat la seva relació amb Martí i Pol aquest dimecres en un acte a l'Ateneu de Sant Hipòlit de Voltregà.</span> <span style="font-family:arial;">Llach diu que l'èxit que van tenir dos dels seus projectes conjunts com 'Un Pont de Mar Blava' i 'Porrera' els van acabar condicionant molt.<br /><br />El cantautor empordanès ha recordat alguns comentaris -entre ells d'intel·lectuals- que van començar a qüestionar la seva col·laboració. Entre els que feien aquests comentaris, Llach ha fet referència, sense citar-lo, a Xavier Bru de Sala, a qui s'ha referit en genèric a 'intel·lectuals del Consell de les Arts amb càrrecs presidencials'.</span> <span style="font-family:arial;">Entre aquests comentaris que es llançaven el cantautor de Verges (Alt Empordà) n'ha posat alguns exemples: 'Si ell m'utilitzava a mi, que si jo m'aprofitava de la seva qualitat, que si el feia pujar a dalt l'escenari per si no se què...', ha recordat Llach.<br /><br />El músic admet que els comentaris que deien que eren 'massa amics' els va fer arribar a plantejar de 'no sortir tant junts'. Llach assegura que fer-se aquesta reflexió ja és 'l'hòstia'. Llach admet que aquests comentaris també feien referència a la relació d'amistat que Llach i Martí i Pol mantenien amb el futbolista Pep Guardiola.</span> <span style="font-family:arial;">Un cop el poeta rodenc i el músic català van decidir deixar estar 'una mica' la seva col·laboració la vinculació es va reduir perquè va 'desaparèixer' l'excusa que tenien per veure's 'cada 15 o 20 dies, un cop al mes...'.</span> <span style="font-family:arial;"><br /><br />Aquesta voluntat però de tornar a treballar conjuntament va canviar en un viatge a París, una ciutat que tots dos tenien com a 'referència cultural'. Allà van decidir fer la cinquena col·laboració que volia des de la 'humilitat' tancar la seva 'petita aportació a la cultura catalana'. Allà van decidir iniciar la cinquena col·laboració, que no es va poder acabar. Aquest cinquè projecte entre músic i poeta havia de portar el nom d''Arrels d'Univers' però no es va poder desenvolupar per l'agreujament de la malaltia de Martí i Pol.</span> <span style="font-family:arial;">En la seva hora llarga de conversa a l'entorn de la relació entre ell i Martí i Pol, Lluís Llach ha ressaltat que l'osonenc era un 'molt bon poeta' malgrat que hi hagi qui hagi volgut discutir-ho. Aquesta discussió és una 'absurditat'. D'ell n'ha destacat la seva capacitat de comunicació 'fabulosa' que 'molta gent mai li ha perdonat'.</span> <span style="font-family:arial;"><br /><br />Lluís Llach considera que Martí i Pol estava en el camí del mig entre els poetes que donen més valor al formal i als que donen més valor al compromís. 'Martí i Pol és un immens poeta d'idees' que va saber deixar 'la fullaraca' per parlar de coses 'essencials'. Per Llach aquest aspecte té un gran valor en una societat on la 'fullaraca t'ofega', fet que dóna a la poesia de Martí i Pol un 'valor immens' .</span> <span style="font-family:arial;">Llach ha tancat la seva participació en aquest acte amb la lectura de tres poemes de Martí i Pol. Aquest acte de record a Miquel Martí i Pol se celebra cada any a Sant Hipòlit de Voltregà dins de la setmana d'activitats culturals 'L'estiuet de Sant Martí'.</span></div>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-73984650429314698492009-11-05T15:49:00.001-08:002009-11-05T16:07:39.666-08:00Vaig i vinc<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxXHJcpj14ginIrJgZBLHSRmmMdMRsr7qjg0203eLCbgOi4sfllucSUxGNrMxDhCjy1EYuy6x-QCDXCJSRqLfVeDTKOtMqmxcYqiPf2lWTndwmevQvbM2TchPZuaD7P8dC1sicOt6Drlns/s1600-h/llum_finestra.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxXHJcpj14ginIrJgZBLHSRmmMdMRsr7qjg0203eLCbgOi4sfllucSUxGNrMxDhCjy1EYuy6x-QCDXCJSRqLfVeDTKOtMqmxcYqiPf2lWTndwmevQvbM2TchPZuaD7P8dC1sicOt6Drlns/s320/llum_finestra.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400775285790861394" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">M'agrada molt el so - i, per què no?, també el soroll - d'aquesta cançó. Quan es va acabant el disc en directe 'Ara', mentre la gent marxa, s'escolta com els espectadors van comentant la jugada, i ell, com si no gosés molestar, agafa el piano i algun músic que encara té ganes de bufar una mica, i ens fa tota una declaració de principis. Un tema que baixa fins a les tenebres amb notes molt greus, i al mateix temps s'enfila amb força als cims, per dir-nos que no, que no se'n va, que potser ara arriba, però que, sigui com sigui, ens deixa llum a la finestra per si ens venç l'enyor. Sabia ja de la seva greu malaltia quan va escriure aquests versos? És molt probable. Algunes vegades que li vaig sentir cantar en anys posteriors no ho va fer mai amb la mateixa intensitat, amb la mateixa veu de certa preocupació i resignació de quan la va enregistrar. Però el que n'acaba sortint és un gran cant a la vida - un més! -, i a l'essència, al record, i als racons que podem trobar per mantenir vives a les persones que ja no podem besar.</span><br /><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">Serà tan fàcil de partir</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">d’entre els llençols d’aquesta vida,</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">sempre és tan fàcil de partir,</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">creuar lleuger a l’altre riba,</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">suaument lliscar cap a la fi,</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">molt més enllà de l’ombra blava</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">i sens gest dir l’últim sí</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">al res ignot que espera encara.</span><br /><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">Està tan lluny de mi partir</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">quan en la calma posseeixo </span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">els màgics verds, d’aquest país</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">que em diu qui sóc,</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">i per què sento,</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">i enjogassar-me en el seu pit</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">infant amant que encara envejo.</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">Està tan lluny de mi partir</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">que ni he pensat en el que deixo.</span><br /><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">I no t’estic dient que me’n vaig,</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">ans al contrari, potser ara arribo:</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">pren fort la meva mà</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">i no la deixis quan m’allunyi...</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">no la deixis mai.</span><br /><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">Sé tan a prop el meu partir</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">que et deixo llum a la finestra</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">per si així et creus que sóc aquí,</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">quan l’enyor venci</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">els teus vespres;</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">tossudament dir-te que sí,</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">que val la pena si segueixes.</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;"> Sé tan a prop el meu partir</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">que ni el acords no em posseeixen.</span><br /><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">Mai no me n’he d’anar d’aquí</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">si en un racó del teu somriure</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">em fas un lloc petit per a mi</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">on no d’estorbi el teu viure.</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">Ho escoltes bé? Jo sóc així</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">i t’encomano el meu pervindre:</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">que no me n’he d’anar aquí</span><br /><span style="font-family: arial; font-style: italic;">mentre m’alenis molt endintre.</span><br /></div>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-28657865903922600992009-10-06T11:12:00.000-07:002009-10-06T11:34:05.498-07:00Descans<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW5wKAnVsDB4t80nPalPCglw7xgyWjg-BOhT9npOt1_0FMFZaK6mXeFfvhMuJOFHe_Bkiv1gl82rPz48scCxwhgw8NInUaun6SL6_0bC3_8vFC-GNtaC6U7NRgikLtU4aL8to42VqxWFPB/s1600-h/ulls_clucs.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 249px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW5wKAnVsDB4t80nPalPCglw7xgyWjg-BOhT9npOt1_0FMFZaK6mXeFfvhMuJOFHe_Bkiv1gl82rPz48scCxwhgw8NInUaun6SL6_0bC3_8vFC-GNtaC6U7NRgikLtU4aL8to42VqxWFPB/s320/ulls_clucs.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5389557006450795858" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family:arial;">Tot el que comença algun dia ha d'acabar. O com a mínim fer un punt i... Fa temps que no em puc dedicar com voldria a aquest bloc, i em sap greu, però per escriure el primer que se'm passi pel cap només "per ser-hi", prefereixo donar un descans a tot plegat, tancar els ulls i escoltar la música. Ara mateix no puc torbar-me engalanant aquest raconet, i no dic que no hi pugui tornar a escriure, però almenys en els propers temps serà complicat.<br /><br />Endarrera queden dos anys i mig i 181 posts en que he intentat parlar una mica, reflexionar, sobre diversos aspectes de la carrera artística de Lluís Llach. El fet musical, que és el que sempre més m'ha interessat, per davant d'altres, com el polític o altres afeccions i aspectes de la seva vida. Suposo que no cal dir-vos que queden moltes, moltíssimes, coses en el tinter, perquè la carrera de Lluís Llach ha estat llarga i intensa, però bé, de moment haurem d'ajustar la porta. Moltes gràcies a totes i a tots els que heu entrat per aquí, i sobretot als que heu deixat comentaris que sens dubte han enriquit el lloc.<br /><br />Que tingueu molta sort!<br /><br /><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic;">Foto: Pere Formiguera, per a l'exposició Ulls clucs.</span></span><br /></span></div>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-47818543589539216112009-06-22T14:18:00.000-07:002009-06-22T14:22:58.424-07:00Lluís Llach, no ho facis!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMVH1GvUW0v87gnzqLDFEC_Klg3SfM0Pl_mqmoD1xxd8cuDtjcqT6W8JwcZ5Vu8iPnMd-eTyzKNS6OYLjU2SO-VNOoUBWFaMXgYcbHkyOn1dKtpjHG-dzQcEFL80sN7TznW0jN6e583Cxs/s1600-h/copa_vi.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 251px; height: 314px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMVH1GvUW0v87gnzqLDFEC_Klg3SfM0Pl_mqmoD1xxd8cuDtjcqT6W8JwcZ5Vu8iPnMd-eTyzKNS6OYLjU2SO-VNOoUBWFaMXgYcbHkyOn1dKtpjHG-dzQcEFL80sN7TznW0jN6e583Cxs/s400/copa_vi.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5350265365902627346" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;font-family:arial;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic;"><br /><span style="font-family: arial;">Article d'Empar Moliner al diari 'Avui', 19/06/2009.</span></span></span><br /><br /><span style="font-family: arial;">Llegeixo en aquest diari que Lluís Llach tornarà a compondre per a l’espectacle Llits, de Lluís Danés, que s’estrenarà al TNC. Fa dos anys que el músic estava retirat. Estic molt amoïnada.</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">No és que em sàpiga greu que Lluís Llach torni a fer música. Al contrari. Però, la qüestió és: si ho fa, tindrà temps de seguir fent vi?</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">Què més voldria jo que fer un article de burla sobre un cantautor transformat en viticultor, que inverteix els calés a fer vins de noms poètics i gust ulcerant que no compra ningú? Però, per desgràcia, no puc. Els seus vins són magnífics.</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">No conec de res Lluís Llach. No en sóc amiga (perquè si ho fos ja hauria tastat aquest vi d’edició limitada que fa “per als amics”). No tinc accions al seu celler (ja m’agradaria). Al contrari, sempre que faig propaganda del seu vi, algú em retreu que parli de vins “mediàtics”. I per què no, si són bons?</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">Dels tres que fa (Embruix, d’uns 18 euros, Idus, d’uns 35, i Vall Llach, d’uns 63) el meu preferit és l’Idus, que trobo que és el més representatiu del Priorat. En algun restaurant de Barcelona, com Hisop, tenen l’Embruix i en algun altre, com el Lasarte, el Vall Llach. Com que el preu no és broma, val la pena que un dia s’estiguin de sortir a sopar i se’l prenguin a casa. Jo ho faig sovint.</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">No el tenen a tot arreu, però sí als cellers especialitzats com Lavínia o Celler de Gelida. (Jo no el compraria en uns grans magatzems on no saps si l’hauran tingut en un camió a 40 graus.) Si no, l’empresa que el distribueix (Idees, de Vic, que també ven tot d’objectes de disseny que val la pena veure) te’l porta a casa. Espero que Lluís Llach recapaciti. Si li sembla que no podrà amb tot, que es concentri en el vi i ja escoltarem discos seus. Hi ha altres cantants que també fan vi, però dolent, que es poden quedar la feina.</span></div>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-75502488265173160582009-06-16T15:01:00.000-07:002009-06-16T15:09:42.766-07:00LLITS, un espectacle de Lluís Danés amb música original de Lluís Llach<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg94i9Lj98GukZXopC6_g7F7-qsqHwrW0eRcqV2FkNFwixap-DAk0aB0p08jn8HrU5hZyA42Ebln7Ei_s_v3q3SSz0Iiq0dGXuUR_iKHdk3sUtbsDy75dZg3vzKrTZcyJIr6tl6Fml4CaO_/s1600-h/foto-danes.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 266px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg94i9Lj98GukZXopC6_g7F7-qsqHwrW0eRcqV2FkNFwixap-DAk0aB0p08jn8HrU5hZyA42Ebln7Ei_s_v3q3SSz0Iiq0dGXuUR_iKHdk3sUtbsDy75dZg3vzKrTZcyJIr6tl6Fml4CaO_/s400/foto-danes.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5348050426801187666" border="0" /></a><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >Nota de Lluís Danés.</span><br /><div style="text-align: justify;"><br /><span style="display: block;" id="formatbar_Buttons"><span class="" style="display: block;" id="formatbar_JustifyFull" title="Justificació completa" onmouseover="ButtonHoverOn(this);" onmouseout="ButtonHoverOff(this);" onmouseup="" onmousedown="CheckFormatting(event);FormatbarButton('richeditorframe', this, 13);ButtonMouseDown(this);"><img src="http://www.blogger.com/img/blank.gif" alt="Justificació completa" class="gl_align_full" border="0" /></span></span> <span style="font-family: arial;">Del 17 de desembre de 2009 al 3 de gener de 2010</span><br /><span style="font-family: arial;">Sala Gran del TNC (Teatre Nacional de Catalunya)</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">Una producció del TNC i Santamandra / Andréas Claus</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">amb la col·laboració del CAER (Centre d’Arts Escèniques Reus)</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">LLITS, un espectacle de Lluís Danés</span><br /><span style="font-family: arial;">amb música original de Lluís Llach i moviment de Mar Gómez</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">Llits és la NOVA CREACIÓ del director de teatre i cinema LLUÍS DANÉS, amb una banda sonora creada per a l’ocasió pel músic i compositor LLUÍS LLACH i moviment de la coreògrafa MAR GÓMEZ, que s’estrenarà a la Sala Gran del TNC el proper mes de desembre (del 17 de desembre de 2009 al 3 de gener de 2010)</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">Llits és una producció del TNC i Santamandra / Andréas Claus amb la col·laboració del CAER.</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">Després de l’èxit de crítica i públic de l’espectacle Tranuites Circus que es va poder veure fa dues temporades al TNC, Llits serà una nova col·laboració de LLACH amb DANÉS i la primera composició original del cantant de Verges després de la seva retirada dels escenaris ara fa dos anys.</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">L’equip artístic del muntatge el completa OLIVIER ROUSTAN (coach de circ) i BORJA PENALBA (productor musical). El muntatge ja compta amb dues intèrprets confirmades: la cantant LÍDIA PUJOL i la clown i música ALBA SARRAUTE</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">Llits és un espectacle que fusiona el teatre visual, la música, la dansa i el circ per narrar la història d’un personatge, de qualsevol de nosaltres, a través dels LLITS que ha habitat al llarg d’una vida: el llit on naixem, el bressol on escoltem el primer conte, la llitera d’adolescent, el llit on descobrim el sexe, el llit del matrimoni i la intimitat compartida, el llit del malalt, el llit infidel, el jaç del sense sostre, el llit dels somnis, el llit de la soledat, el llit on morim...</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">Un muntatge creat per a TOT TIPUS DE PÚBLIC, ja que desenvolupa un llenguatge artístic molt obert mitjançant una sèrie d’imatges poètiques i oníriques de gran bellesa visual. No deixa de ser una excusa per parlar, un cop més, de la condició humana: de les nostres grandeses i misèries, de les nostres frustracions i debilitats, de la nostra força i capacitat per tornar a inventar-nos constantment, de la nostra fragilitat.</span><br /></div>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-68521510340908399292009-06-12T09:00:00.000-07:002009-06-12T09:34:35.040-07:00Desfogant-me / Desfogant-se<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY4P6AsWYKFhplkx92Mep4olTXpx92RLa-LAwM3GDNQ43VXVdYlZS4pucMlKnZcIdv5Jg2d-LD0tzfkxbrpXtmpxwOcApVwmLHI1rSfqd5l5zQeqOHOdFVtwKtgT2Hf7CDvApqeqyoRBeG/s1600-h/cel_vermell.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 266px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY4P6AsWYKFhplkx92Mep4olTXpx92RLa-LAwM3GDNQ43VXVdYlZS4pucMlKnZcIdv5Jg2d-LD0tzfkxbrpXtmpxwOcApVwmLHI1rSfqd5l5zQeqOHOdFVtwKtgT2Hf7CDvApqeqyoRBeG/s400/cel_vermell.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5346480275540104306" border="0" /></a><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;" >Assassins! Assassins de raons, assassins de vides!!</span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;" >Reagan, mal actor. Andròpov, policia. Mals actors, mal teatre, mal públic, teló!</span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;" >Mireu-los com van, neofatxes de sempre, neofatxes per sempre, neofatxes globals!</span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;" >Si cal, conviurem la misèria, però ha de ser sense engany, dignament, </span><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;" > prou d’amenaces innobles amb la fam i el tronar dels canons. </span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;" >On vas quan ja l'infant no vol jugar perquè els carrers vessen de sang i ets tu qui l'omples?</span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;" >La gallina ha dit que no, visca la Revolució!</span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;" >VOLEU MASSA. </span><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;" > És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure. </span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;" >Fort, fort, cop de destral, la fusta vella tallar-la cal. </span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;" >Cridem qui som, i que tothom ho escolti!</span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;" >... perquè avui és l'hora de poder lluitar pel que volem ser!</span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;" > Ni els lladres de somnis que incapaços com són del demà que ens encisa </span><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;" > fan llur mediocritat, mercadejant fracàs, en nom de realisme. </span><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;" > No trobaran perdó! </span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;" ></span><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;" >Qui va vèncer? Qui del llit s'aixeca amb el dret d'anar pel carrer sense tenir por? </span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;" >En Maurici sap què fer, trobarà als companys i sortirà al carrer. </span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;" >Ah!, si sabéssim, poguéssim, cremar els seu caus... </span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;" >Ja us ho fareu si arribeu tard, que no em moureu del meu forat! </span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;" >Quanta ràbia que tinc, potser cal ser gos des d'ara; </span><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;" >quanta ràbia que tinc i no vull pas oblidar-la. </span>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-57894908811981403362009-06-01T02:56:00.000-07:002009-06-01T03:37:07.323-07:00Un buit immens<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvpwAldAi9sDwyvoUB5ropXtHqZU6VM8JLpns_ppEvRaZJ_FZ1R5MJxfn0X09nU2IRnPR__nCU051IZFjaWBFl7VzlA6PXZNRyTcHPlE8Ia15rzwIGhso6lyw4je-ZZxOGkQttPGiKkTzo/s1600-h/escenari_buit.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 300px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvpwAldAi9sDwyvoUB5ropXtHqZU6VM8JLpns_ppEvRaZJ_FZ1R5MJxfn0X09nU2IRnPR__nCU051IZFjaWBFl7VzlA6PXZNRyTcHPlE8Ia15rzwIGhso6lyw4je-ZZxOGkQttPGiKkTzo/s400/escenari_buit.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5342306056355488930" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify; color: rgb(102, 204, 204);"><span style="font-family:arial;">Quan trec tots els CD's de Lluís Llach de la prestatgeria per a reordenar-los o mirar-me'ls - també em passa amb els vinils, i en part igualment amb les cintes de casset - hi queda un forat immens. Amics que a vegades vénen al meu pis i es miren la meva discografia encara em pregunten: "com és que tens tants CD's de Lluís Llach?". Simplement, doncs perquè ha estat un cantant que ha tingut una trajectòria llarga i per tant ha tret molts discos al mercat. Està clar que això ara no es porta, o la gent no hi està acostumada, els grups tenen una mitjana de vida de set anys, i molts cantants troben serioses dificultats per a mantenir una carrera llarga, per a que les discogràfiques els donin recolzament disc rere disc, i més tal com s'ha posat la cosa de la pirateria i tot plegat. Però en darrer terme si això passa, almenys en gran part, és perquè el públic tampoc té paciència, o sempre reclama carn tendra i nova, noves veus. Molts et diuen: "jo de Llach em vaig quedar en el 'Campanades'", d'altres encara pitjor: "Jo em vaig quedar en 'l'Estaca'". I penses: per què?? Si t'agradaven tant aquelles cançons, com és que no hi vas seguir fruint, aprenent-te noves tonades, noves melodies? Això no voldria dir en cap cas deixar d'escoltar nous artistes, altres cantants... Com dic, es veu que no es porta...</span> <br /><br /><span style="font-family:arial;">Però se me n'està anant molt la bola! Jo no sé si per a mi aquest buit que queda en el prestatge si trec la discografia llaquiana és el buit semblant que queda en mi des que va deixar de cantar, o que quedaria en mi si de cop i volta em prohibissin d'escoltar mai més cap més disc del de Verges. La música té un poder especial, i marca molts moments de la vida. Certament hi ha pel·lícules sense bandes sonores, però les que la tenen ben feta, caram com impacte i com dóna encara més vivència a les imatges! D'alguna manera la nostra vida també és una pel·lícula i hi ha molts moments en que la música hi és imprescindible; amb la família o amb amics ens hem fet un tip de cantar o escoltar Llach en moments importantíssims. Si Llach no hagués existit, què hagués sonat en aquells instants? Haguessin tingut la mateixa força aquells minuts? Quan et deixa un amic i sona el "Viatge a Ítaca", quan a la mare li fas una adaptació de "Un núvol blanc", quan en un casament sona el "Que tinguem sort"... És difícil explicar amb paraules, i és complicat imaginar el buit immens que hi podria haver en la meva vida, com en la de molta altra gent, si Llach no s'hagués assegut davant d'un piano. </span></div>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-39898423324301962702009-05-27T15:12:00.000-07:002009-05-28T01:17:24.742-07:00Tata<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX74LUFipnAhZslzaNEId7kRhFVX0PQ7ud5VwDmqE9NRQwkETt6CzHwZdQhGazGv73p5Trey84Rk60QVMytCYZul27Hb7q7dR-BDndGAAA1_An-Tz3tWl9gOhoMUEj8-ieQpfCvrddQDG-/s1600-h/rellotge.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 263px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX74LUFipnAhZslzaNEId7kRhFVX0PQ7ud5VwDmqE9NRQwkETt6CzHwZdQhGazGv73p5Trey84Rk60QVMytCYZul27Hb7q7dR-BDndGAAA1_An-Tz3tWl9gOhoMUEj8-ieQpfCvrddQDG-/s400/rellotge.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5340785899627022962" /></a><br /><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Des del primer moment va ser una cançó oblidada, sepultada pel seu propi autor. I en canvi la seva melodia és preciosa, elaborada, tendra. El problema és que el disc "Geografia", al que pertany, la cançó "Tata", és un disc d'impàs, on Llach no acaba de trobar els instruments adecuats que han d'acompanyar les seves cançons, o diguem que queda a mig camí del canvi que vol realitzar, com fa molt més evident al "Torna aviat", i sobretot al "Ara. 25 anys en directe".</span><br /><br /><span style="font-family: arial;">Però a més sembla com si gran part del públic de Llach no li accepti segones parts o repeticions de fórmules. No conscientment, esclar. Com si ens tingués tan acostumats a novetats, a sorpreses, a evolucions estilítiques, etc., que quan mínimament es repeteix, ho apartem. I és que "Tata" vol assemblar-se massa a "Un núvol blanc". Les dues són cançons dels anys 80, les dues pertanyen a discos, diguem-ne, de cançons "normals", les dues són unes balades tendres amb una tornada que es repeteix i que va agafant força, les dues tanquen la primera part del disc, l'una està dedicada amb molta estima a la seva mare i l'altra igualment però a la dona que li va fer de mare durant els seus estudis a Barcelona... Són massa el mateix, i com que la segona no supera la primera, doncs ens quedem amb l'original.<br /><br />No obstant, repeteixo que em sembla preciosa la melodia de "Tata". Si per a alguna alguna gira hi hagués treballat uns bons arranjaments estaríem parlant potser no d'una obra mestra però sí d'una peça seva molt més coneguda. D'altra banda, es tracta d'una lletra molt descriptiva, plena d'imatges d'un matí assoleiat d'una Barcelona de fa quatre o cinc dècades, i com no, del mar acaronant la platja. Potser "tieteja" una mica en la manera de parlar del personatge, i això tampoc hi juga a favor. Bé, en tot cas, a mi em va agafar molt fort al llarg d'un estiu, diria que fins i tot em va ajudar, i, què més se li pot demanar a la música, no?<br /><br /></span><span style="font-style: italic; font-family: arial;">El teu cabell és un niu blanc on s’encalma el temps </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> i en cada rull hi dorm el gest d’un ahir viscut, </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> només els ulls més tendres, els més nets, </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> sabran mirar el teu secret. </span><br /> <br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> El segle i tu éreu infants al carrer del Mar, </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> ell va jurar-te, enamorat, morir amb el teu temps, </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> tu a canvi li faries un món millor... </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> agulla, fil, i el teu cor, </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> agulla, fil, i </span><br /> <br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> el teu cor, </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> la casa a prop del mar oberta al sol </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> i a l’ombra del record </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> vas brodant un destí millor </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> la casa a prop del mar oberta al sol. </span><br /> <br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> T’has vestit sempre amb la bondat </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> pel fred dels humans </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> el temps ha dibuixat joiells a la teva pell </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> i si és diumenge </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> mudes els teus ulls </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> amb el record de l’amat... </span><br /> <br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> El segle i tu sereu demà al carrer del Mar </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> et veurà hermosa amb els teus anys, sempre enamorat </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> sabent que has fet el món tant més bonic... </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> agulla, fil, i el teu cor </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> agulla, fil, i </span><br /> <br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> el teu cor, </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> aquest rellotge antic de suau batec </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> que mesura la tendresa </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> i diu l’hora de l’amor més dolç. </span><br /><span style="font-style: italic; font-family: arial;"> Aquest rellotge antic de suau batec. </span><br /></div>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-80159761392973581852009-05-06T15:18:00.001-07:002009-05-06T15:22:10.743-07:0061<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjezNSQ6llEe1qrd_AAGOHJC366gk9EomYU-fio9IAMYtCoV2YvAJvPrj2YexlFDs-jXRjeslcoPK3syVqudbfUvS_b_s82ygXD1EvzznnJSfw8PwjOSuBFdF9jCCb8y9OK013lTMOesRnA/s1600-h/Per+Molts+Anys.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 266px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjezNSQ6llEe1qrd_AAGOHJC366gk9EomYU-fio9IAMYtCoV2YvAJvPrj2YexlFDs-jXRjeslcoPK3syVqudbfUvS_b_s82ygXD1EvzznnJSfw8PwjOSuBFdF9jCCb8y9OK013lTMOesRnA/s400/Per+Molts+Anys.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5332839043003776034" border="0" /></a><br /><div style="text-align: center; font-family: arial; color: rgb(255, 102, 102);">Que els gaudeixis amb la teva gent propera, i fes bondat amb la veu per si mai tens ganes de tornar-nos a cantar alguna cosa.<br /><br />Per Molts Anys!</div>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-43208723581784719132009-05-05T09:35:00.000-07:002009-05-05T10:00:30.370-07:00País petit<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlx0zwAAY9STnX7qP8xmb_9Jj1vjonE783mptdD9g4qLgVQiCon1j4j7YFI84laGubFJH0Xr1MRHu1fWZ0sPG2RvP4IpBYUxasH1yWSxWIjmsIrF_pP_BU1lXZcwrbRFfGbJvaVW_iBFDq/s1600-h/posta_verges.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlx0zwAAY9STnX7qP8xmb_9Jj1vjonE783mptdD9g4qLgVQiCon1j4j7YFI84laGubFJH0Xr1MRHu1fWZ0sPG2RvP4IpBYUxasH1yWSxWIjmsIrF_pP_BU1lXZcwrbRFfGbJvaVW_iBFDq/s400/posta_verges.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5332384323224349698" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="color: rgb(255, 255, 153);font-family:arial;" >"País petit" (1980) té molts dels ingredients de les cançons que perviuen per sempre. Per mi és dels seus millors temes. Ho és tant per la lletra com per la música. Aquesta segona té una base pop, amb tres estrofes i una tornada que es repeteix en tres ocasions, és enganxosa i molt versionable - el mateix Llach n'ha fet variacions ben variades. M'agrada el so estripat però al mateix temps suau de la guitarra, i em sabia greu quan, durant molts i molts anys, el va eliminar en els directes.</span><span style="color: rgb(255, 255, 153);font-family:arial;" > </span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);font-family:arial;" >Però és en la lletra on hi trobem l'excel·lència, aquestes metàfores tan ben trobades, potser un xic fàcils, sí, però molt poètiques, visuals, efectives, entendridores. "El meu país és tan petit que sempre cap dintre del cor si és que la vida et porta lluny d'aquí...", ens diu, i , buff!, només amb això ja tenim atrapades totes aquelles persones que, pel motiu que sigui, han hagut de marxar a viure lluny, i més encara, totes aquelles que algú proper ha hagut de marxar lluny .<br /><br />"... que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist", magnífic, i a més a més és cert, perquè, com Llach explica en d'altres cançons, sigui quin sigui aquest nostre país petit, ens creiem el centre del món i no som ni un gra de sorra en un desert per a l'Univers.<br /><br />"... sempre em sabré malalt d'amor pel meu país", quina declaració de principis més bonica, des de la tendresa absoluta, l'amor a la terra, sense anar en contra de cap altre petit país, ni tan sols diu si aquest amor està per davant o per darrera d'altres amors...<br /><br />"... que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí", tot i que això no és una veritat absoluta, al seu Empordà s'hi acosta, i cert és que tenim un país en que, a diferència de molts altres territoris, els pobles i ciutats pràcticament arreu es toquen l'un amb l'altre. I malgrat aquesta frase, i això és important per a una cançó, no cal ser de l'Empordà, ni català, per a fer-te aquesta lletra plenament teva, adaptar-la a la teva realitat, al teu petit tresor, a l'espai minúscul que ens pertoca, i, com que la cançó també és petita, guardar-la dins del cor i posar-la al coixí, arran d'orella, quan la necessitis.<br /><br /></span><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >El meu país és tan petit</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >que quan el sol se’n va a dormir</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >mai no està prou segur d’haver-lo vist.</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >Diuen les velles sàvies</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >que és per això que torna.</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >Potser sí que exageren,</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >tant se val! és així com m’agrada a mi</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >i no en sabria dir res més.</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >Canto i sempre em sabré</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >malalt d’amor pel meu país.</span><br /><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >El meu país és tan petit</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >que des de dalt d’un campanar</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >sempre es pot veure el campanar veí.</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >Diuen que els poblets tenen por,</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >tenen por de sentir-se sols,</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >tenen por de ser massa grans,</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >tant se val! és així com m’agrada a mi</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >i no sabria dir res més.</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >Canto i sempre em sabré</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >malalt d’amor pel meu país.</span><br /><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >El meu país és tan petit</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >que sempre cap dintre del cor</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >si és que la vida et porta lluny d’aquí</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >i ens fem contrabandistes, </span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >mentre no descobreixin </span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >detectors pels secrets del cor.</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >I és així, és així com m’agrada a mi</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >i no en sabria dir res més.</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >Canto i sempre em sabré</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >malalt d’amor pel meu país.</span><br /><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >El meu país és tan petit</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 204, 153);font-family:arial;" >que quan el sol se’n va a adormir</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 255, 153);font-family:arial;" ><span style="color: rgb(255, 204, 153);">mai no està prou segur d’haver-lo vist.</span><br /></span><span style="color: rgb(255, 255, 153);font-size:85%;" ><span style="font-family:arial;"><br /><br />Fotografia: http://zel-aramateix.blogspot.com</span></span><span style="font-style: italic;font-family:arial;" ><br /></span><span style="font-family:arial;"><br /></span></div>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-71057972857899746972009-04-27T09:17:00.000-07:002009-04-27T09:24:56.343-07:00Llach: 'L'única sortida que hi veig és la independència'<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzoqYDm8TGzXYHM8jle37pda_x1Z1i-UzJQpfcseKkDLPcCi02vnjQMN3FTmh6qMiXcFCq5C99YRqCwgdBH-KLIhyql7aJo1mDMzGORA6T1FIgz4Nyx1C5pC8xtwfS14sV5PBDWyi6iC1I/s1600-h/dsc04045.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzoqYDm8TGzXYHM8jle37pda_x1Z1i-UzJQpfcseKkDLPcCi02vnjQMN3FTmh6qMiXcFCq5C99YRqCwgdBH-KLIhyql7aJo1mDMzGORA6T1FIgz4Nyx1C5pC8xtwfS14sV5PBDWyi6iC1I/s400/dsc04045.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329407484209737554" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;font-family:arial;"><span style="font-style: italic; color: rgb(204, 204, 255);"><br /><span style="color: rgb(204, 255, 255);font-family:arial;" >Extret de </span><a style="font-family: arial; color: rgb(204, 255, 255);" href="http://www.anoiadiari.cat/">www.anoiadiari.cat</a><span style="color: rgb(204, 255, 255);font-family:arial;" >.</span></span><br /><br /><span style="color: rgb(204, 204, 255);font-family:arial;" >Cultura dilluns, 27 abril 2009. 10.45h</span><br /><br /><span style="color: rgb(204, 204, 255);font-family:arial;" >La Sala es va omplir ahir de gom a gom per a escoltar les opinions del cantant Lluís Llach. Centenars de persones van assistir a la xerrada que va mantenir amb l'escriptor Antoni Dalmau, a qui li va reconèixer que, en vista de la situació actual del país, 'l'única sortida que hi veig és la independència'. Llach i Dalmau van encetar així la primera de les 'Converses a La Sala', que també duran a Igualada la directora de la CCMA, Mònica Terribas, i el president del Barça, Joan Laporta.</span><br /><br /><span style="color: rgb(204, 204, 255);font-family:arial;" >Llach va traçar un paral·lelisme entre ell mateix i el filòsof Xavier Rubert de Ventós, del qui va dir que, després d'anys de mirar de fer pedagogia, va arribar un moment en que es va declarar partidari de la independència. 'Tinc 60 anys, només me'n queden 10 per a veure resultats', va dir. Malgrat confessar-se de tradició àcrata i de reconèixer que es mira les estructures estatals amb certa prevenció, va opinar que, si Catalunya vol continuar existint, ja no té espai dins l'Estat espanyol, sinó que se n'ha de construir un de propi. Opina que la transició va ser una magnífica oportunitat, la primera en un grapat d'anys, perquè els diferents pobles de l'estat compartissin un projecte ibèric comú, però l'oportunitat s'ha malbaratat.</span><br /><br /><span style="color: rgb(204, 204, 255);font-family:arial;" >Va criticar el conjunt de la classe política actual, a qui considera incapaç de reconduir la situació de Catalunya, però també va dir que renunciava a entrar en política ('sóc massa primari', va etzibar). Tot amb tot, no va tancar la porta a col·laborar en nous projectes que consideri positius per al país. Així mateix, es va lamentar que, en la seva joventut, podia acusar els partits socialdemòcrates de 'reformistes', mentre que ara 'ja no serveixen ni per a reformar, com a molt per a gestionar'.</span><br /><br /><span style="color: rgb(204, 204, 255);font-family:arial;" >Llach va dir sentir-se commocionat 'd'assistir a l'esfondrament del sistema' neocapitalista actual. Va assenyalar els tres personatges que, des del seu punt de vista, han estat els responsables de la situació actual de crisi econòmica, política i moral: Reagan, Tatcher i Joan Pau II. Des del seu punt de vista, tots tres es van encarregar d'anihilar el sistema social sorgit després de la II Guerra Mundial. Però no els culpa només a ells, sinó que també opina que l'esquerra no va estar a l'alçada de les circumstàncies quan li va tocar entomar el relleu: des del socialisme grec als casos de corrupció de Felipe González, l'esquerra europea no va saber respondre com hauria calgut. Això va fer que al cap de poc temps ressorgís la dreta més dura, que ha dut el conjunt de la societat occidental a un punt de no-retorn.</span><br /><br /><span style="color: rgb(204, 204, 255);font-family:arial;" >El cantant de Verges va reiterar que no tornaria als escenaris. Diu que se'n va retirar per poder viure 'amb plenitud' l'última etapa de la seva vida, gaudint de 'la normalitat' i sense la 'cuirassa' de l'èxit; va explicar a bastament la seva experiència com a viticultor del Priorat i va evocar multitud de records de la seva vida (els concerts a l'Olympia de París, la col·laboració en una pel·lícula de Mastroianni, la seva infància a Verges i el contrast amb l'arribada a la Universitat...).</span></div>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-44886154493448047042009-04-24T15:32:00.000-07:002009-04-24T16:22:06.917-07:00Molta llum (i 4)<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguNc8CYOxAB-5dK76AD7DHf7C1LXve6To2ICMy71QQtMT44VfvtdcY5m5U5F7k90eGe4y_PrH0vfZasy8hJt1rnqJum74FvSaG87Eg5vEz6KTiYlYJps-JwvBmn1EGhUUtpSsClHGCsvpZ/s1600-h/01+sid%C3%B3.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 132px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguNc8CYOxAB-5dK76AD7DHf7C1LXve6To2ICMy71QQtMT44VfvtdcY5m5U5F7k90eGe4y_PrH0vfZasy8hJt1rnqJum74FvSaG87Eg5vEz6KTiYlYJps-JwvBmn1EGhUUtpSsClHGCsvpZ/s200/01+sid%C3%B3.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328400986187222018" border="0" /></a><br /><div style="text-align: center;"><span style="color: rgb(255, 0, 0);"></span> </div><div style="text-align: center; font-family: arial;"> Et deixo un ram de preguntes<br />perquè t’emplenin els dits de llum<br />com la que encén l’esguard<br />dels infants de Sidó.<br />(Et deixo un pont de mar blava)<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDQpKkpMrw-5p08vOjYD70D8ohoYlFdYPJft4xKRbPLDcHCad_x14dlU34FLAG3oPsz8uRbHjOWCXygGfNbnxtb0DdyASz-PeE5gv_asWwpU9gfeYEXjjKk57yivOtQi-n9R54AoqMnDVR/s1600-h/02+cor.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 177px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDQpKkpMrw-5p08vOjYD70D8ohoYlFdYPJft4xKRbPLDcHCad_x14dlU34FLAG3oPsz8uRbHjOWCXygGfNbnxtb0DdyASz-PeE5gv_asWwpU9gfeYEXjjKk57yivOtQi-n9R54AoqMnDVR/s200/02+cor.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328400986146037362" border="0" /></a><br />Tens les mans, tens el cor,<br />tens les claus per obrir l'horitzó de llum.<br />(Jo hi sóc només si tu vols ser-hi)<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYYOngC9yje46EZNDYTy8CsyRXeFAMoKKESsPaDqKhMSw-twTXM9-ua59-m93o9dBsLiBreyEJpQTrYwZP-u9hpaT0g-vRORNc-AeGbwsky6T_r5F4WMbKHzGJut9RiOjghJJMb6QIouSA/s1600-h/03+torxa.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 157px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYYOngC9yje46EZNDYTy8CsyRXeFAMoKKESsPaDqKhMSw-twTXM9-ua59-m93o9dBsLiBreyEJpQTrYwZP-u9hpaT0g-vRORNc-AeGbwsky6T_r5F4WMbKHzGJut9RiOjghJJMb6QIouSA/s200/03+torxa.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328400986667216866" border="0" /></a><br />Però serà tan estranya gent<br />que amb la torxa cremi el vent<br />per donar la llum<br />entre tot el fum.<br />(Cançó de Nadal per a ningú)<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-i0YkVCqu_0kdQFwbePIANDpT8ulxwDn9JqpJqzM7uXu6F3W8q-qfibSo2QZ9RxoiEsPRShrG9fpIpwazL84ctgJKIb_a7jWEdqLYHAZ5vIbvM6ne3alHxuNtRLU2rbHO8dUH9gXzIOj7/s1600-h/04b+ulls+llach.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 127px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-i0YkVCqu_0kdQFwbePIANDpT8ulxwDn9JqpJqzM7uXu6F3W8q-qfibSo2QZ9RxoiEsPRShrG9fpIpwazL84ctgJKIb_a7jWEdqLYHAZ5vIbvM6ne3alHxuNtRLU2rbHO8dUH9gXzIOj7/s200/04b+ulls+llach.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328400993598201746" border="0" /></a><br />…com aquests meus ulls, que sovint obliden<br />que encara hi ha llum per adreçar la vida.<br />(Despertar)<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb1Glghn6aW9ZkIqXX6YPCAJZ92MVUyMk_GNoUdUMVX5JNUeFaBZ9oCNnF8xZbC2SyJA8w0GZ7evM0T6LdBsg0AQSV7_o85Zm67KcwT8rzOIQ3b1mDVZ-wnrmTT2DaXc38N2PyAkx3P8zi/s1600-h/05+sol.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb1Glghn6aW9ZkIqXX6YPCAJZ92MVUyMk_GNoUdUMVX5JNUeFaBZ9oCNnF8xZbC2SyJA8w0GZ7evM0T6LdBsg0AQSV7_o85Zm67KcwT8rzOIQ3b1mDVZ-wnrmTT2DaXc38N2PyAkx3P8zi/s200/05+sol.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328400993627905058" border="0" /></a><br />Que el teu pit contra la mar,<br />que els teus ulls contra la llum<br />són només el senyal de la teva<br />primavera i que encara no tens por del teu orgull.<br />(Sol)<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUIRTTD-OAT_MA-0GifVi8URhicSangEdrv2vxFrJQ7XftMLWsc_07G8yF3NieI0ZvhDWGXBHS6OYGW1rEvoE45XerQBdGZVq7L9geUz0lEQq9jPuhjdplK4GxxOcyqPsfB4PAALWA2Xj7/s1600-h/06+llum.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 168px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUIRTTD-OAT_MA-0GifVi8URhicSangEdrv2vxFrJQ7XftMLWsc_07G8yF3NieI0ZvhDWGXBHS6OYGW1rEvoE45XerQBdGZVq7L9geUz0lEQq9jPuhjdplK4GxxOcyqPsfB4PAALWA2Xj7/s200/06+llum.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328401209362690242" border="0" /></a><br />Si tu no hi ets les coses no van bé<br />i no em serveix obrir el llum.<br />(Torna aviat)<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRnDyYtLNeNAANnfFqSZrI7X5Kxc4X1izKp8RF7LvRBafdMs9jVk7R7cgJMjGy9TNvaQrm9dxFIsXXA8I0cYOqFmHLcUBPpB_H_CfSaEJmtURvf5uOV5pZ-60EE__zsSizjN-tlcI9orI2/s1600-h/07+llum+lluita.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 180px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRnDyYtLNeNAANnfFqSZrI7X5Kxc4X1izKp8RF7LvRBafdMs9jVk7R7cgJMjGy9TNvaQrm9dxFIsXXA8I0cYOqFmHLcUBPpB_H_CfSaEJmtURvf5uOV5pZ-60EE__zsSizjN-tlcI9orI2/s200/07+llum+lluita.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328401216240600322" border="0" /></a><br />Però tu i jo podem ser llum pels que lluiten...<br />(Fabià)<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXZyljPjXGOSjw5TOOqeI0jxcXniboSPf_DY5UtygYjLN3NCUs7-HGcscrz1n8Sv7CA7UJr-a86sGVgsXoF6jqYTwf_L9fuH7HGcJPoPvbDrtZ0DBn2PVyYGkuRvWznEX4Y5fmkFFFlrZF/s1600-h/08+pendent.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 150px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXZyljPjXGOSjw5TOOqeI0jxcXniboSPf_DY5UtygYjLN3NCUs7-HGcscrz1n8Sv7CA7UJr-a86sGVgsXoF6jqYTwf_L9fuH7HGcJPoPvbDrtZ0DBn2PVyYGkuRvWznEX4Y5fmkFFFlrZF/s200/08+pendent.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328401214630612978" border="0" /></a><br />Pel pendent d´aquesta llum<br />que en els sentits decobreix la seva bellesa...<br />(Lentament comença el cant)<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgci1LD4M-EQKAPAyXISM3zWIoe4qy0AvHDFQ5yvwzd-LwLMK32g0d_iAkoqMPCEtmwURcGehhFBpm-QD1TziFHqS_ih84pKV01fYzdHKI6S7HiDCfTda4gQSX9nVkfspmXKan6sBSUQjSg/s1600-h/09+fars.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 151px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgci1LD4M-EQKAPAyXISM3zWIoe4qy0AvHDFQ5yvwzd-LwLMK32g0d_iAkoqMPCEtmwURcGehhFBpm-QD1TziFHqS_ih84pKV01fYzdHKI6S7HiDCfTda4gQSX9nVkfspmXKan6sBSUQjSg/s200/09+fars.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328401215958505986" border="0" /></a><br />Però aquesta llum dels teus ulls<br />omple de fars l´horitzó,<br />i encega els llops que cada nit vigilen<br />la llibertat encadenada lliure...<br />(Un no sé què)<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijkqq8uja5zV25Tpk5jNvWkJJl-gcO7xaHDh-luzyrPwrEnUqz-3YdvdcW2nDyx937zMhoUb63KkWh4reStTUcvR1TfvPg_Rkb9fjtCqEPu307cn3kcF6DyG0idSBzUqTfuDIhZ97oJzYn/s1600-h/10+estels.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 156px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijkqq8uja5zV25Tpk5jNvWkJJl-gcO7xaHDh-luzyrPwrEnUqz-3YdvdcW2nDyx937zMhoUb63KkWh4reStTUcvR1TfvPg_Rkb9fjtCqEPu307cn3kcF6DyG0idSBzUqTfuDIhZ97oJzYn/s200/10+estels.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328401218273433506" border="0" /></a><br />... m’has deixat encendre estels de llum dins dels teus ulls...<br />(Verges 2007)</div>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-21193922762665836342009-04-17T10:19:00.000-07:002009-04-17T11:29:54.917-07:00Molta llum (3)<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCuz7Gsa-bk5cc82cJMFwfwrC_qftGElCBtwAi2UwwDRItUEyxQ85n_i4ZZ0H7_UoeX-5sTHpbJRKJmXXoyN0-kboI4Sp_DdJWiM0gIJB_uPVPvMMhE63BA46ZSMMJYMuJ4OMHZjHvJ4GH/s1600-h/corbs.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCuz7Gsa-bk5cc82cJMFwfwrC_qftGElCBtwAi2UwwDRItUEyxQ85n_i4ZZ0H7_UoeX-5sTHpbJRKJmXXoyN0-kboI4Sp_DdJWiM0gIJB_uPVPvMMhE63BA46ZSMMJYMuJ4OMHZjHvJ4GH/s200/corbs.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325727402049136274" border="0" /></a><br /><div style="text-align: center; font-family: arial;">Segueixo viatge pel mar de l´afany,<br />buscant l´amor amic perdut<br />quan tempestes de corbs esquinçaren la llum.<br />(Amor que m’ets amic)<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8BjyV66RVwdqnXdIxdLYgK3YZ02dSw5tQmUs6QlG_M3AoI6akG38AwhKFG_BSX3Oj2IAZz0an41xDma5wXCgj5QbZNYOYKn1Shyphenhyphen68w5CSFZBtEGkCptLzssqd3UQiu8Hupcu3P7f3BIqX/s1600-h/solitud.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 148px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8BjyV66RVwdqnXdIxdLYgK3YZ02dSw5tQmUs6QlG_M3AoI6akG38AwhKFG_BSX3Oj2IAZz0an41xDma5wXCgj5QbZNYOYKn1Shyphenhyphen68w5CSFZBtEGkCptLzssqd3UQiu8Hupcu3P7f3BIqX/s200/solitud.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325727557474322898" border="0" /></a><br />Per la vella carretera<br />entre esclats de llum i mel<br />hi ha dos homes que caminen<br />amb la fosca dintre seu.<br />(Tomb d’atzars)<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2OOCX8FckyZ8LKWl8wR5UHrPJrHJAJQH1SV4AqVMPvT8ve8_PfwS5DYuKizA_YS2TNLBFo5j1QZIwgNDyhQDO4zOJ2oYv2lkoQz0Git3oya52rsa4sN6ZFR8kZFnJcEGIQaYGK5wi055q/s1600-h/viatge+lluna.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 138px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2OOCX8FckyZ8LKWl8wR5UHrPJrHJAJQH1SV4AqVMPvT8ve8_PfwS5DYuKizA_YS2TNLBFo5j1QZIwgNDyhQDO4zOJ2oYv2lkoQz0Git3oya52rsa4sN6ZFR8kZFnJcEGIQaYGK5wi055q/s200/viatge+lluna.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325727681789574946" border="0" /></a><br />Fem cinema mut a la finestra<br />i som tants milers que cada nit seiem al galliner del món.<br />ens treuen la llum donant "l´electra"<br />que així puguem veure els cretins de llavis fins i cors garrins.<br />(Un cinema paradís, si us plau)<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaca9oncY0f7wqs7yjp4L3bIuGRtyQCuE82jotfPPp7wRGeun0Hzu_Ww838-636lbdX-2knRnutiEg2sqxbtSzrlpEbHBQ4dkS8e-3Feg0cQ1ICC0qywgCEGYkx-seTrRqKj59wKWzpM6q/s1600-h/ulleres.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaca9oncY0f7wqs7yjp4L3bIuGRtyQCuE82jotfPPp7wRGeun0Hzu_Ww838-636lbdX-2knRnutiEg2sqxbtSzrlpEbHBQ4dkS8e-3Feg0cQ1ICC0qywgCEGYkx-seTrRqKj59wKWzpM6q/s200/ulleres.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325728258178277362" border="0" /></a><br />Perquè has obert alguna llum<br />amb les espurnes dels teus ulls<br />i aquest somriure màgic.<br />(Véns)<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXodyFtJxVMqCe_19BAWlf0NWffnjAzpCKeIroMoEetkGkvxfo8PsANh_yp-7aFVXg5DDM7mZQg4Djztq9QBWHsUZSP8ED0kh3NCICUpXE1BpLQJA2tmmhZN8yGuVo7GZwP8dpD9R8DAcn/s1600-h/llum+ulls.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 151px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXodyFtJxVMqCe_19BAWlf0NWffnjAzpCKeIroMoEetkGkvxfo8PsANh_yp-7aFVXg5DDM7mZQg4Djztq9QBWHsUZSP8ED0kh3NCICUpXE1BpLQJA2tmmhZN8yGuVo7GZwP8dpD9R8DAcn/s200/llum+ulls.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325728027744317922" border="0" /></a><br />Una llum, una llum, una llum<br />ens crema els ulls...<br />(Tossudament alçats)<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS7OuryEJLjKNZ5OGsv9j1vl2Z9EgvhKyhbujV9ubRUcZnh2TLbmiNgncmnlJ9D9kpNIHACFUoU8oRWZBs0D7XE9thONYOsOgOxKNBhU2ILv6CJf6066iJWlTatBZtFP7lNYwMjeBDUKX9/s1600-h/vent.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS7OuryEJLjKNZ5OGsv9j1vl2Z9EgvhKyhbujV9ubRUcZnh2TLbmiNgncmnlJ9D9kpNIHACFUoU8oRWZBs0D7XE9thONYOsOgOxKNBhU2ILv6CJf6066iJWlTatBZtFP7lNYwMjeBDUKX9/s200/vent.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325728321739529106" border="0" /></a><br />No hi haurà desert ni buit<br />si amb dits de vent recollim tanta llum dispersa...<br />(Lentament comença el cant)<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRyStBlgXR_-HKlu7Q6DYglPIHkFNAoRfIYZ3oMrpYz1K9vwof1jbqaBifpPLTEuRNy5s3a1eMT8MdiPJKfTWjfiJWmwMHntwj0RGjyeyCJjVnan1fEnB4NGdrVhZLVuKQtRito8dVHKJ5/s1600-h/espai+llum.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 150px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRyStBlgXR_-HKlu7Q6DYglPIHkFNAoRfIYZ3oMrpYz1K9vwof1jbqaBifpPLTEuRNy5s3a1eMT8MdiPJKfTWjfiJWmwMHntwj0RGjyeyCJjVnan1fEnB4NGdrVhZLVuKQtRito8dVHKJ5/s200/espai+llum.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325727938486368162" border="0" /></a><br />L’espai ple de llum<br />on s’emmiralla el mar... el mar... el mar.<br />(Et deixo un pont de mar blava)<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjuTEoBFDZom90YCxloNUf_n_sVEL57xROuX2hJyz6ZIRulv6J68V6sUr6NOH6wI9656iI0ymobQ8Ru3oJFT5bD1hVQ5F5axffh7KC4PGamIazdUacC1h6cw-0HuwET11pSvpEyZaSBpoh/s1600-h/trens.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 147px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjuTEoBFDZom90YCxloNUf_n_sVEL57xROuX2hJyz6ZIRulv6J68V6sUr6NOH6wI9656iI0ymobQ8Ru3oJFT5bD1hVQ5F5axffh7KC4PGamIazdUacC1h6cw-0HuwET11pSvpEyZaSBpoh/s200/trens.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325728178711993330" border="0" /></a><br />Corren els trens, la llum de la pobra gent, pobra,<br />fa senyal d´un camí basardós i tenaç d´una Europa en plena nit.<br />(Els trens de Kosovo)<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0RwzD8ffpPDOcPxfQ4dU_8xBOM2xt6Kb8a_W2XuiCP9xiRu8DNW3FUwJNbSVt152YB4MuiO174sqkovv-67n457tCTkmtePDC82voVQq41dm-pGtNd9858Rdim0O-f3YjN8kSIymvs262/s1600-h/cami+costerut.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0RwzD8ffpPDOcPxfQ4dU_8xBOM2xt6Kb8a_W2XuiCP9xiRu8DNW3FUwJNbSVt152YB4MuiO174sqkovv-67n457tCTkmtePDC82voVQq41dm-pGtNd9858Rdim0O-f3YjN8kSIymvs262/s200/cami+costerut.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325727846111975202" border="0" /></a><br />Com l’encís diferent<br />d’un demà ple de força i llum,<br />pels camins costeruts<br />s’aprèn el goig de viure<br />(Embruix de lluna)<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD15D0KFs6W66AKNpfq8UmEM-Z5xItR6NWIZycTV-6r00KXyyCfYySHZQjEK-yJqY5KtOQqnYlOnQIXYVNoXLAWhOlCA2rgpmohNN9KESXVKMSWcMmm0KBhenrgi3Bg2EVCT-rrsiU2EXz/s1600-h/arbre+nu.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD15D0KFs6W66AKNpfq8UmEM-Z5xItR6NWIZycTV-6r00KXyyCfYySHZQjEK-yJqY5KtOQqnYlOnQIXYVNoXLAWhOlCA2rgpmohNN9KESXVKMSWcMmm0KBhenrgi3Bg2EVCT-rrsiU2EXz/s200/arbre+nu.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325727778930978690" border="0" /></a><br />Obre els ulls: som el cos;<br />tanca els ulls: som l'esperit,<br />som la llum del sol, de la nit la foscor.<br />(Com un arbre nu)</div>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-67596433719146634932009-04-10T03:29:00.000-07:002009-04-10T04:42:19.199-07:00Molta llum (2)<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3n8RwB5fU-AHXAPehPNVBP74sUIsb8nHVjJlffmrrn0NIfwtiIiH4qC-I4UdE85BiWTrPigexQgGVFeLbBGoxIDn54n6M9WKIrlBjqW3hbokPUcwkDlIo4FaYuxlEqJbVAh9QBHUK2rrr/s1600-h/01barca.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 134px; height: 171px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3n8RwB5fU-AHXAPehPNVBP74sUIsb8nHVjJlffmrrn0NIfwtiIiH4qC-I4UdE85BiWTrPigexQgGVFeLbBGoxIDn54n6M9WKIrlBjqW3hbokPUcwkDlIo4FaYuxlEqJbVAh9QBHUK2rrr/s200/01barca.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5323024299577448866" border="0" /></a><br /><span style="font-family:arial;">Tot el que et dic no té sentit si sóc dempeus</span> <span style="font-family:arial;"><br />però és clar com la llum del mar si remo a la barca...</span> <span style="font-family:arial;"><br />(I tanmateix)</span> <div style="text-align: right;"><span style="font-family:arial;"><br /><br /><br /><br /><br /><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNm39GMnKTJzZzdySECh3WTnVJYFOTR3EdtCISuSG6JqtLyJ5GSedfdFjFI6jW0w3YtafpJcPvQa6sQQwG2lzwqe86b5DMv04P5FJThYhycM7f-jCbDVWMeqbAROAGk0upYxEiyc0qI6YH/s1600-h/02rosadol.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 162px; height: 122px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNm39GMnKTJzZzdySECh3WTnVJYFOTR3EdtCISuSG6JqtLyJ5GSedfdFjFI6jW0w3YtafpJcPvQa6sQQwG2lzwqe86b5DMv04P5FJThYhycM7f-jCbDVWMeqbAROAGk0upYxEiyc0qI6YH/s200/02rosadol.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5323021704968388802" border="0" /></a><span style="font-family:arial;">Però ja saps que cada dia</span> <span style="font-family:arial;"><br /></span><span style="font-family:arial;">té el seu temps de llum i dol...</span> <span style="font-family:arial;"><br /></span><span style="font-family:arial;">(A cara o creu)<br /></span><br /></div> <span style="font-family:arial;"><br /><br /><br /><br />...que la llum no els escarneixi</span> <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1ZAs83KPeTqK8_3bmjSu-MLijxtTLLQ3AOwv5hMfmUJX0c8VXJAmUyoI7ZdloWfOocwliRxDOvcjHeLWs02iCZOpScMTrR2WSmpBJioxhzt6kGu_eotG0Z79bMv-DaEDZVy-iSUXPWnfs/s1600-h/03lluna.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 188px; height: 142px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1ZAs83KPeTqK8_3bmjSu-MLijxtTLLQ3AOwv5hMfmUJX0c8VXJAmUyoI7ZdloWfOocwliRxDOvcjHeLWs02iCZOpScMTrR2WSmpBJioxhzt6kGu_eotG0Z79bMv-DaEDZVy-iSUXPWnfs/s200/03lluna.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5323021930426969506" border="0" /></a><br /><span style="font-family:arial;">amb llur propi desesper</span> <span style="font-family:arial;"><br />precisant perfils al fred, la fam...</span> <span style="font-family:arial;"><br />(Lluna)</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1ZAs83KPeTqK8_3bmjSu-MLijxtTLLQ3AOwv5hMfmUJX0c8VXJAmUyoI7ZdloWfOocwliRxDOvcjHeLWs02iCZOpScMTrR2WSmpBJioxhzt6kGu_eotG0Z79bMv-DaEDZVy-iSUXPWnfs/s1600-h/03lluna.jpg"></a> <div style="text-align: right;"><span style="font-family:arial;"><br /><br /><br /><br /><br /><br />Disset anys només</span><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHjShjh45E7RpKgev9_hxy7LJmRtq13Ro9FZWExdl68MncoFxIuUWSIt9wNEhDKI_i8kab48msF5QzPn-IE3KCmNmGt_gCsyRUF6x1ofnZv5UDZE4EQ_an2ReWWLIIyZmzsiroY_BeMpwc/s1600-h/04parpelles.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 169px; height: 154px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHjShjh45E7RpKgev9_hxy7LJmRtq13Ro9FZWExdl68MncoFxIuUWSIt9wNEhDKI_i8kab48msF5QzPn-IE3KCmNmGt_gCsyRUF6x1ofnZv5UDZE4EQ_an2ReWWLIIyZmzsiroY_BeMpwc/s200/04parpelles.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5323022307163117746" border="0" /></a><span style="font-family:arial;">i tu tant vell;</span> <span style="font-family:arial;"><br />gelós de la llum dels seus ulls,</span> <span style="font-family:arial;"><br /></span><span style="font-family:arial;">has volgut tancar ses parpelles...</span><br /><span style="font-family:arial;">(Campanades a morts)<br /><br /></span> </div> <span style="font-family:arial;"><br /><br /><br /><br /><br />Astre d'amor,</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiClcrVJRx9IgcbbPezvBLkCrTFDmbpu0nkEJEmoNp12Be2MqAspWVhryRucz0gUfBh9lbhxQzzbd1zTvnxyYQaipOq6llJEmtLMVQ4anEm-autzTvTo39DEZ2F5qjdDhm9C-thij7k0Pe7/s1600-h/05sol.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 172px; height: 114px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiClcrVJRx9IgcbbPezvBLkCrTFDmbpu0nkEJEmoNp12Be2MqAspWVhryRucz0gUfBh9lbhxQzzbd1zTvnxyYQaipOq6llJEmtLMVQ4anEm-autzTvTo39DEZ2F5qjdDhm9C-thij7k0Pe7/s200/05sol.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5323022526830503234" border="0" /></a><br /><span style="font-family:arial;">mestre de la llum,</span><br /><span style="font-family:arial;">llavi rogent d'alba en foc,</span> <span style="font-family:arial;"><br />per qui amb afany visc i sóc.</span><br /><span style="font-family:arial;">(Sol)<br /><br /></span> <div style="text-align: right;"><span style="font-family:arial;"><br /><br /><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWZLMBrErkbh2rrNmTx0UjFyn39Ad1w4KhruITS4o7eepOqcifI5C57EyIX2vzz1a1sEfgCUsuakJbcoN5u_I0yW4-pA1DHWxgYigvTLENzHnEqf1VQZLFCabgqUDQaJrbzflARR25kphe/s1600-h/06pla%C3%A7a.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 172px; height: 114px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWZLMBrErkbh2rrNmTx0UjFyn39Ad1w4KhruITS4o7eepOqcifI5C57EyIX2vzz1a1sEfgCUsuakJbcoN5u_I0yW4-pA1DHWxgYigvTLENzHnEqf1VQZLFCabgqUDQaJrbzflARR25kphe/s200/06pla%C3%A7a.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5323023231608152498" border="0" /></a><span style="font-family:arial;">Quan la plaça té son</span> <span style="font-family:arial;"><br />queden només les faroles</span> <span style="font-family:arial;"><br /></span><span style="font-family:arial;">que mandroses fan la llum...</span><br /><span style="font-family:arial;">(Un cor a Barcelona)<br /><br /></span> </div> <span style="font-family:arial;"><br /><br />Tot era buit de mar i de perfum,</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXzoyF8MaIjs6QD2tHNnkiEqSW-zVnNYpoe8-nGUtoNk3jI3CpMUfW_0zLrdqANWiqCgOzhEP76oOoUZwI6yyCFpwQ-0XYHE9QO4TFLjE5SqNPq7bAc3HkBD-SsJDUlvrRd_SBLyA7dFLP/s1600-h/07cantolamor.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 151px; height: 172px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXzoyF8MaIjs6QD2tHNnkiEqSW-zVnNYpoe8-nGUtoNk3jI3CpMUfW_0zLrdqANWiqCgOzhEP76oOoUZwI6yyCFpwQ-0XYHE9QO4TFLjE5SqNPq7bAc3HkBD-SsJDUlvrRd_SBLyA7dFLP/s200/07cantolamor.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5323023467473696354" border="0" /></a><br /><span style="font-family:arial;">tot eren platges de miratge i fum,</span> <span style="font-family:arial;"><br />com una estranya</span> <span style="font-family:arial;">llum esperada</span><br /><span style="font-family:arial;">que encén els ulls només un sol instant...</span><br /><span style="font-family:arial;">(Canto l’amor)<br /><br /></span> <div style="text-align: right;"><span style="font-family:arial;"><br /><br /><br /><br /><br /><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY6wWtr08rQfMF8atedooqmKzGjF9nJDqzq8cwu4GbPDSmCWpeIjaoMgw03SoDVlI32jhfUbz4qgCHb0XDssiNp-NOyEuirv1SKDCaZkjZ-H0rDDWvlEnxZU3wsiDd3apwq8VFusV_vYZB/s1600-h/08petjades.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 122px; height: 163px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY6wWtr08rQfMF8atedooqmKzGjF9nJDqzq8cwu4GbPDSmCWpeIjaoMgw03SoDVlI32jhfUbz4qgCHb0XDssiNp-NOyEuirv1SKDCaZkjZ-H0rDDWvlEnxZU3wsiDd3apwq8VFusV_vYZB/s200/08petjades.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5323023765729463906" border="0" /></a><span style="font-family:arial;">En el màgic color dels teus ulls,</span> <span style="font-family:arial;"><br />hi he posat el desig dels meus ulls</span><br /><span style="font-family:arial;">i com una petjada,</span> <span style="font-family:arial;">quan minvava la llum,</span> <span style="font-family:arial;"><br />va quedar una cançó.</span><br /><span style="font-family:arial;">(Som tu i jo)<br /><br /></span> </div> <span style="font-family:arial;"><br /><br /><br /><br />Com un gran ram<br />de roses blanques</span> <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeigcEJpZ8gwGbPK86Utro6IxMSJ_odgLHihNqapXrJQiJUbuVMhL4XG36GL-KSbbLnwt_Rq01FliOYX1QjUy8QsHRgj0bnxnvsL7R3TLaPFepbN-W2F4VOmdGG3uJCDTlCBn184xK7mxK/s1600-h/09roses.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 173px; height: 130px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeigcEJpZ8gwGbPK86Utro6IxMSJ_odgLHihNqapXrJQiJUbuVMhL4XG36GL-KSbbLnwt_Rq01FliOYX1QjUy8QsHRgj0bnxnvsL7R3TLaPFepbN-W2F4VOmdGG3uJCDTlCBn184xK7mxK/s200/09roses.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5323023970545657698" border="0" /></a><br /><span style="font-family:arial;">el teu record que m´acompanya,</span> <span style="font-family:arial;"><br />de tanta llum et sóc deutor</span> <span style="font-family:arial;"><br />que em sobra espai i em sobra tarda</span><br /><span style="font-family:arial;">(Roses blanques)<br /><br /></span> <div style="text-align: right;"><span style="font-family:arial;"><br /><br /><br /><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlqy6ii7KsG-L0ynFIjUZz9frg_mv250XuSn0iFmcU28iPLZsZ7u1mhSMktJBrwa7ag2Wm_McpArHyt-odt29ytRJu1etYfvSV3pziOwD9huHWt8dnXe9GS34_mqwxYBi89nbY3ebw4Tvz/s1600-h/10finestra.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 160px; height: 120px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlqy6ii7KsG-L0ynFIjUZz9frg_mv250XuSn0iFmcU28iPLZsZ7u1mhSMktJBrwa7ag2Wm_McpArHyt-odt29ytRJu1etYfvSV3pziOwD9huHWt8dnXe9GS34_mqwxYBi89nbY3ebw4Tvz/s200/10finestra.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5323024146865444674" border="0" /></a><span style="font-family:arial;">Sé tan a prop el meu partir</span> <span style="font-family:arial;"><br />que et deixo llum a la finestra</span> <span style="font-family:arial;">p<br />er si així et creus que sóc aquí,</span> <span style="font-family:arial;"><br /></span><span style="font-family:arial;">quan l´enyor venci</span> <span style="font-family:arial;">els teus vespres</span>. <span style="font-family:arial;"><br />(Vaig i vinc)</span></div>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-31158357981051834782009-04-02T15:58:00.000-07:002009-04-03T01:27:01.868-07:00Molta llum (1)<div style="text-align: right;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXt0fgzGyc9hxrj8ogY5_pWbmaYKvpaFH4ZvjUpJqEix8QgxGB2u0GDsXL5YfdpG9YFjl1xa6yiUQZwv7uP8pIM4NXLKUjQLMuDXOLsBewjDjnUH20YbwgIxNVAlCpS239S-MDaky_BYBC/s1600-h/astres2.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXt0fgzGyc9hxrj8ogY5_pWbmaYKvpaFH4ZvjUpJqEix8QgxGB2u0GDsXL5YfdpG9YFjl1xa6yiUQZwv7uP8pIM4NXLKUjQLMuDXOLsBewjDjnUH20YbwgIxNVAlCpS239S-MDaky_BYBC/s200/astres2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5320375124970482274" border="0" /></a><span style="font-family:arial;">Neixen les albes</span><br /></div><div style="text-align: right;"><span style="font-family:arial;">quan amb els teus ulls obres la llum.</span><br /><span style="font-family:arial;">(Astres)</span><br /></div><span style="font-family:arial;"><br /><br /><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWMsAqzCML0P_zlNGF1azOjB_iI-yDz_56dMKnldR1-AYUy5dtTgdxQys8msFI5E3Ndt-lrYT52CxufmqBmmG5pvH7iLi3uIS9_xFBE5ZG-IX7NMFbTvAeHHAn4NOt4O8jCaEo6dSNABnJ/s1600-h/i-amb-el-somriure.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px; height: 130px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWMsAqzCML0P_zlNGF1azOjB_iI-yDz_56dMKnldR1-AYUy5dtTgdxQys8msFI5E3Ndt-lrYT52CxufmqBmmG5pvH7iLi3uIS9_xFBE5ZG-IX7NMFbTvAeHHAn4NOt4O8jCaEo6dSNABnJ/s200/i-amb-el-somriure.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5320375617847859106" border="0" /></a><br /><span style="font-family:arial;"><br /><br />M'agrada el riure dels teus ulls</span> <span style="font-family:arial;">on el reflex d'una llum</span> <span style="font-family:arial;"><br />em sembla un far a la marina...</span> <span style="font-family:arial;"><br />(I amb el somriure, la revolta)</span> <span style="font-family:arial;"><br /><br /><br />Junts, junts, sempre junts,</span><br /><span style="font-family:arial;">així ho diran cada capvespre,</span> <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitZ7a3K9TI0P0ApZZrdNgWoF7eHhXWs0X4x0rcQHVmfale6WXe_sdOD8qsg9-ndccXN_GMbdV0pGQDyAQil7LuJW81hMs3ecQNG13Vtg4atym5usKz9ceVjduDMisVwhryl1M8sB0TVxhC/s1600-h/junts.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 149px; height: 155px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitZ7a3K9TI0P0ApZZrdNgWoF7eHhXWs0X4x0rcQHVmfale6WXe_sdOD8qsg9-ndccXN_GMbdV0pGQDyAQil7LuJW81hMs3ecQNG13Vtg4atym5usKz9ceVjduDMisVwhryl1M8sB0TVxhC/s200/junts.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5320375981062272770" border="0" /></a><br /><span style="font-family:arial;">mentre la llum del seu llitet</span> <span style="font-family:arial;"><br />no és la de cap estrella.</span><br /><span style="font-family:arial;">(Junts)</span> <span style="font-family:arial;"><br /></span><br /><span style="font-family:arial;"><br /><br /><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOwmOka8OVvZQuVdb8Yyw6Lva-UiSpN4kBrNqZG33qZzoMTYMU5CeB1NAH7UnHSrkznL2ujz_OnCCQm_VzsQ5nUvz1M_t76gyZTwktEwsDn6tJGrdpPT-PEjZF6iKPTM6MEbGi97DvIpJ6/s1600-h/tinc-un-clavell.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOwmOka8OVvZQuVdb8Yyw6Lva-UiSpN4kBrNqZG33qZzoMTYMU5CeB1NAH7UnHSrkznL2ujz_OnCCQm_VzsQ5nUvz1M_t76gyZTwktEwsDn6tJGrdpPT-PEjZF6iKPTM6MEbGi97DvIpJ6/s200/tinc-un-clavell.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5320376529351341954" border="0" /></a><br /><br /><div style="text-align: right;"><span style="font-family:arial;">Tens un clavell per a mi</span><br /><span style="font-family:arial;">que a voltes tinc pena al cor</span><br /><span style="font-family:arial;">i tristesa als ulls</span><br /><span style="font-family:arial;">i em sembla tan difícil un poc de llum.</span><br /><span style="font-family:arial;">(Tinc un clavell per tu)</span><br /></div><br /><br /><span style="font-family:arial;">Mireu-me els ulls per creure</span> <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCCj1HxtRj-9nPRcvJXyVroTKGp8wpaJybDoPLXqoqMyF7FaeQMZck_FaIHphA9Uk_VGKwo6jOdQUitAgvXZNVtGu-b6O-9tSV89zwvAI9Uw2HKhFXrN_UCyZ0IrE5SOeBBNriv6x8SKdT/s1600-h/mireu-me-els-ulls.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 133px; height: 133px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCCj1HxtRj-9nPRcvJXyVroTKGp8wpaJybDoPLXqoqMyF7FaeQMZck_FaIHphA9Uk_VGKwo6jOdQUitAgvXZNVtGu-b6O-9tSV89zwvAI9Uw2HKhFXrN_UCyZ0IrE5SOeBBNriv6x8SKdT/s200/mireu-me-els-ulls.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5320376830977690194" border="0" /></a><br /><span style="font-family:arial;">en el demà que teniu als dits,</span> <span style="font-family:arial;"><br />sense la llum</span> <span style="font-family:arial;">dels meus ulls clars</span> <span style="font-family:arial;"><br />no hi haurà per ningú</span> <span style="font-family:arial;">cap demà.</span> <span style="font-family:arial;"><br />(Mireu-me els ulls)</span><br /><span style="font-family:arial;"><br /><br /><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizOAD4YSjwBlp2ml53RAVgV2N2D94AahhxtMv36F56plY4hIU8wKH-dsNuoLUF58YfcR_yWnBX7lqs61yHVblB6Bx-0R7ilgzXAGNq51QTJDTKxv1M-sQCZw3zYrEiVLl7nFo_rxJzaWS3/s1600-h/al-carrer-dels.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 172px; height: 148px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizOAD4YSjwBlp2ml53RAVgV2N2D94AahhxtMv36F56plY4hIU8wKH-dsNuoLUF58YfcR_yWnBX7lqs61yHVblB6Bx-0R7ilgzXAGNq51QTJDTKxv1M-sQCZw3zYrEiVLl7nFo_rxJzaWS3/s200/al-carrer-dels.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5320377154440289570" border="0" /></a><br /><div style="text-align: right;"><span style="font-family:arial;">Però vindran</span><br /><span style="font-family:arial;">els nostres atletes que esperem fa temps</span><br /><span style="font-family:arial;">i ompliran</span> <span style="font-family:arial;">l'ample horitzó amb llum de dignitat.</span><br /><span style="font-family:arial;">(Al carrer dels quatre llits)</span><br /></div><span style="font-family:arial;"><br /><br /><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX8ujq7-nmnY3BjIucu3N2U0zR8bF0aBQu4Knt2ZsBe67a9dtqfUGv5sq7zrxnqzipn5wr_0Ra797Do9nfBSgVWPsscvBmwUTQWF6QNuhUGA07iK-zLNz8AMUo5glNOp2iSBGn8zg9EtEE/s1600-h/quan-lonada.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 200px; height: 131px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX8ujq7-nmnY3BjIucu3N2U0zR8bF0aBQu4Knt2ZsBe67a9dtqfUGv5sq7zrxnqzipn5wr_0Ra797Do9nfBSgVWPsscvBmwUTQWF6QNuhUGA07iK-zLNz8AMUo5glNOp2iSBGn8zg9EtEE/s200/quan-lonada.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5320377439519001058" border="0" /></a><br /><span style="font-family:arial;"><br />Diré adéu als amors </span><span style="font-family:arial;"><br />que m´han acompanyat </span> <span style="font-family:arial;"><br />tant se val si han sigut</span><br /><span style="font-family:arial;">ombra, llum, plany o goig...</span> <span style="font-family:arial;"><br />(Quan l’onada em durà a la platja dels morts)</span> <span style="font-family:arial;"><br /><br /><br /></span><div style="text-align: right;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDxDgEdSYDD6i74DNya5gGHM1Luan2hwP5qLX6rDw7ywvpOzTE6n_OA5TTAB2ntMtPQ3mpeaZ68m1N8O-0b1FDvhOuy0JnoeXegXVQqTd_S5MJrAe6mUsDmedWJlBzimTAFaqgaoMr2Z-h/s1600-h/novembre.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 156px; height: 118px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDxDgEdSYDD6i74DNya5gGHM1Luan2hwP5qLX6rDw7ywvpOzTE6n_OA5TTAB2ntMtPQ3mpeaZ68m1N8O-0b1FDvhOuy0JnoeXegXVQqTd_S5MJrAe6mUsDmedWJlBzimTAFaqgaoMr2Z-h/s200/novembre.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5320377763967372002" border="0" /></a><span style="font-family:arial;">...tu eres llum, eres por, eres pau i foscor</span><br /><span style="font-family:arial;">ara dolç o amargant, ara fràgil diamant.</span><br /><span style="font-family:arial;">(Novembre)</span><br /></div><span style="font-family:arial;"><br /><br /><br /><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnDVq-ECtVx93jRDjySzCTDKjMQcoeSCf5VzwDn4Z-_zK074zsp-rxim7qV2dr_8GTwOblx2qr7aSjtEqfAx_rNUd2BXmXEnN5uAp-znHSfmTvY6F84COJ0tPkFsOkVMXwwV2ooc7l5QiQ/s1600-h/ara-mateix.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnDVq-ECtVx93jRDjySzCTDKjMQcoeSCf5VzwDn4Z-_zK074zsp-rxim7qV2dr_8GTwOblx2qr7aSjtEqfAx_rNUd2BXmXEnN5uAp-znHSfmTvY6F84COJ0tPkFsOkVMXwwV2ooc7l5QiQ/s200/ara-mateix.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5320378394910260738" border="0" /></a><br /><span style="font-family:arial;">Qui sinó tots</span><br /><span style="font-family:arial;">-i cadascú per torna-</span><br /><div style="text-align: left;"><span style="font-family:arial;">podem crear des d'aquests límits d'ara</span><br /></div><span style="font-family:arial;">l'àmbit de llum on tots els vents s'exaltin,</span><br /><span style="font-family:arial;">l'espai de vent on tota veu ressoni?</span> <span style="font-family:arial;"><br />(Ara mateix)</span> <span style="font-family:arial;"><br /><br /><br /></span><div style="text-align: right;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZDRY66n9a-8hmesjbRQJ0BVr2duvKHzMZn1Hw83ISy0IIhsFqJQwb7AFATdU6sM2ScoFvrHb9Z_2WxC4HG4JbiyD3wkVDr-36cb0Xkw-Ral9vuDnKGpvXBm1Ivb_UUCCJWmNOB6Y3xxQg/s1600-h/al-teatre.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px; height: 123px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZDRY66n9a-8hmesjbRQJ0BVr2duvKHzMZn1Hw83ISy0IIhsFqJQwb7AFATdU6sM2ScoFvrHb9Z_2WxC4HG4JbiyD3wkVDr-36cb0Xkw-Ral9vuDnKGpvXBm1Ivb_UUCCJWmNOB6Y3xxQg/s200/al-teatre.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5320378592782658018" border="0" /></a><span style="font-family:arial;">Quan tancarem</span> <span style="font-family:arial;">les llums d´aquesta escena</span><br /><span style="font-family:arial;">és que tindràs un lloc per mi...</span><br /><span style="font-family:arial;">(Al teatre)</span></div>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-17603616756259957852009-03-31T14:56:00.000-07:002009-03-31T15:06:28.920-07:00Debilitat<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik2YJ08sAmLCYJsWVa_oO3Hp2ENEg4kIzQy_EZNqtWwwN_qlQXMX6co5RRCnx5FyBSd14IQ3s2yDf4BHgyva1kMgNrB3t-E2TuvM5rucjPuLK8UapsNMQngj2Nu-qT8gFEd_KvPPWOCBP_/s1600-h/jose_molina_pascual.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 286px; height: 397px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik2YJ08sAmLCYJsWVa_oO3Hp2ENEg4kIzQy_EZNqtWwwN_qlQXMX6co5RRCnx5FyBSd14IQ3s2yDf4BHgyva1kMgNrB3t-E2TuvM5rucjPuLK8UapsNMQngj2Nu-qT8gFEd_KvPPWOCBP_/s400/jose_molina_pascual.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5319476192947212562" border="0" /></a><br /><span style="color: rgb(204, 204, 204);font-family:arial;" >Moltes vegades, massa vegades, m'he sentit així de malament, retornant a la crua realitat després de viure instants en un núvol. Massa vegades se'm fa de nit al cor. </span><br /><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(204, 204, 204);font-family:arial;" >Quan els mots només són<br />la impotència dels mots,<br />tot sovint fem cançons<br />que ens deslliuren un poc,<br />però, a la fi, retornem<br />amb el darrer acord.<br /><br />Quan el cos només és<br />la impotència del cos,<br />tot sovint amb l'amor<br />donem tants de tresors,<br />però, a la fi, retornem<br />amb el darrer petó.<br /><br />Quan la por només és<br />la impotència en la por,<br />tot sovint somniem<br />que la pau és això,<br />però, a la fi, retornem<br />quan rebem l'últim cop.<br /><br /></span><span style="color: rgb(204, 204, 204);font-family:arial;font-size:85%;" >Foto: José Molina Pascual</span><span style="font-style: italic; color: rgb(204, 204, 204);font-family:arial;" ><br /></span>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-35624296321629115442009-03-29T04:25:00.000-07:002009-03-29T04:41:34.146-07:00Lo cirerer<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3pn1SchtCkusEkI78kChUk-EseUZa8N7ZqECYNGB_209wCkP1Eu58i8SimL06m-zVbNU0UfXdrdJ1VQRLwCcmWNgt6RTJHancUaRy9K9ncKC0f1vtI8fa7QI0FRIEEt7J2K7wsk0i5i5S/s1600-h/lo_cirerer.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3pn1SchtCkusEkI78kChUk-EseUZa8N7ZqECYNGB_209wCkP1Eu58i8SimL06m-zVbNU0UfXdrdJ1VQRLwCcmWNgt6RTJHancUaRy9K9ncKC0f1vtI8fa7QI0FRIEEt7J2K7wsk0i5i5S/s400/lo_cirerer.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5318569402328337874" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify; font-family: arial; color: rgb(255, 255, 255);">El cirerer que dibuixa Llach a través de l'expressivitat musical del segon tall del disc "Porrera" no és un cirerer en flor. Sembla més aviat un cirerer nu, despoblat tant del blanc com del vermell. És un cirerer solitari enmig del fred, on el pagès hi repenja un moment el cos per a donar descans a la feina. No per això menys bell, no per això menys entranyable. De fet, la música, en gran part en forma de cànon, arriba al fons de l'ànima, és intensa, emocional, i que en definitiva ens porta enmig d'una natura dura, un punt àrida, i en que l'home s'hi troba sol; perdut en aquesta natura, lo cirerer hi és present, i podem recordar, a través d'ell, que tot i que ara (en el moment de la música) no presenta el seu millor aspecte, no falta gaire per a que llueixi una imatge preciosa, amb les seves flors blanques, i més endavant amb la seva vermellor d'aquells fruits que tant agraden.</div>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-20104166369471946492009-03-03T12:09:00.000-08:002009-03-03T12:37:49.489-08:00Bona cara al mal temps<div style="font-family: arial; text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi7wNG9zKgM6ar3xFo4t9RFeIemWmCMORKuLVNTuClN65P1me-4OnjqXOcYU67Oik9buuZq6pmYZMfMKaK8LFKrSxpeZ2fGslPuFiS9YRaqXfmE5rdEDXOpiPvfCInJuk_dolFP6K09dQX/s1600-h/somriures.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 266px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi7wNG9zKgM6ar3xFo4t9RFeIemWmCMORKuLVNTuClN65P1me-4OnjqXOcYU67Oik9buuZq6pmYZMfMKaK8LFKrSxpeZ2fGslPuFiS9YRaqXfmE5rdEDXOpiPvfCInJuk_dolFP6K09dQX/s400/somriures.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5309063050893474658" border="0" /></a><br /><br />No era gaire amant dels llarguíssims discursos que feia Llach entre cançó i cançó, sobretot perquè el fet d'anar a més d'un i de dos concerts per gira portava a que ja et sabies totes les bromes i anècdotes de memòria. De totes maneres, cert era que en alguns dels seus monòlegs hi deia coses, idees, que et podien marcar tant o més que no pas les mateixes cançons. I aquests darrers dies he pensat especialment en una d'aquestes idees, quan, abans de presentar el tema "I amb el somriure, la revolta", comentava sovint que precisament el que volen els nostres enemics és veure'ns emprenyats, o tristos, i que les seves victòries eren les nostres derrotes. Que ells se sentien eufòrics quan observàvem com ens deprimiem quan les coses els anaven bé. I d'aquí que amb els somriures es puguin fer revoltes.<br /><br />I és cert. Res té a veure la força que es té, com et sents de bé el cos, quan vas amb un somriure d'orella a orella en comparació amb quan estàs compungit. Penso en segons quin dirigent polític el feliç que seria si sabés que jo, que penso com penso, estic emprenyat només d'escoltar-lo, i per tant el millor és prendre-s'ho amb molt d'humor, i en tot cas enfotre-se'n una mica de tot plegat, però sobretot d'ell.<br /><br />I en diumenges una mica negres, en que es produeixen segons quins resultats electorals, o que ja t'aixeques malament amb el so d'una ràdio que anuncia la mort d'un actor collonut (fins aviat, Pepe), penses que el millor remei és precisament aquest, somriure, i tirar endavant, amb el cap alt. Gràcies, Lluís. </div>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-53251894071741813582009-03-01T14:45:00.000-08:002009-03-01T15:10:41.530-08:00Només per a tu<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2AoheL82YOgIjgoaz5ESqgyoi-9RWTeP9_9UmMNq3Jlipu45Iu_cPVtTompADuUX0ZuD_wQVeu919hcWayjBqHv6SQbFQvy_iw-3e4DV82qdPtyDAerfFdqjHfbfGM_qs3lOwAWYa20zF/s1600-h/mans.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 311px; height: 397px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2AoheL82YOgIjgoaz5ESqgyoi-9RWTeP9_9UmMNq3Jlipu45Iu_cPVtTompADuUX0ZuD_wQVeu919hcWayjBqHv6SQbFQvy_iw-3e4DV82qdPtyDAerfFdqjHfbfGM_qs3lOwAWYa20zF/s400/mans.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5308360367801015506" border="0" /></a><br /><br /><div style="text-align: justify; color: rgb(255, 204, 204);"><span style="font-family:arial;">"Només per a tu", la penúltima cançó del disc "Maremar" (1985) és pot considerar una composició llaquiana 100%. Trobem en ella una estructura que es repeteix en molts temes del de Verges, ell sol al piano, una cançó despullada de grans artificis, en que predomina el preciosisme de la melodia, amb el piano fa uns acords arpegiats i uns acompanyaments senzills però efectius, i els instruments de corda que entren per a reforçar l'harmonia i en moments per a repetir la melodia de la veu. A Llach li encantava aquesta combinació de piano i corda - en molts casos violoncel, en d'altres violí, però sovint també guitarra, i a vegades en combinacions -, ja que són composicions senzilles - per a ell, és clar -, però que de seguida arriben si al darrera hi ha una bona melodia.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">El problema que veig en aquest tipus de composicions és que ell mateix, al costar-li menys de fer-les que d'altres, les devia menystenir. "Només per a tu", com tantes altres cançons compostes d'aquesta manera, no n'era una excepció i ben poques vegades la va tocar en directe, fora de la gira del "Maremar". D'altres cançons del mateix estil, tot i ser precioses, van córrer la mateixa sort, i només les interpretava en moments molt puntuals: "Novembre del 72", "La joia", "Un himne per no guanyar", "Infant de Beirut", "Cançó d'amor"... D'altres sí que van tenir llarga vida dalt dels escenaris, com "Laura" o "Tendresa".</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">La causa que jo dedueixo és la següent: a Llach li encantava fer nous vestits per a les seves cançons, nous arrenjaments, difícilment en dues gires diferents cap cançó sonava igual. I això és molt més fàcil d'aconseguir en cançons que parteixen d'una instrumentació treballada, amb diversos elements, que no pas d'una cançó que parteixi de només piano i un altre instrument. Difícilment s'entendria, o si més no sonaria extrany, que de cop i volta Llach interpretés "La joia", per posar un exemple, amb baix, bateria, guitarra... En definitiva, com que a Llach li aburria interpretar una cançó igual que estava enregistrada al disc, i aquestes cançons esmentades avui permeten poca modificació, les cantava poc, i llestos!</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">En quant a la lletra de "Només per a tu", la veritat és que tot i que té frases que enganxen, no és de les més aconseguides de Llach. En part moltes de les coses que hi diu són bastant comunes de les cançons d'amor, i repeteix recursos seus molt constants com el del vaixell, el mar, la llibertat... És clar, ja ens agradaria a qualsevol mortal escriure una lletra com aquesta dedicada a la persona estimada, però dins la seva extensa producció no crec que sigui del millor per la seva simplicitat. El primer paràgraf expressa pràcticament la mateixa idea que anys més tard reflectiria a la cançó "Penyora".</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >Amor, t’estimo, i tant t’estimo</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >que en l’amor meu ets mesura.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >Tu has obert límits al meu vol,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >que amb serenor declinava,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >i avui em crec prop de la plenitud,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >només perquè me la imagines tu.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >Amor t’estima tant i tot l’amor meu.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >I buscaré només per a tu,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >amb la ignorància de sempre,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >paraules dites pels amants</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >des de l’albada dels segles,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >i per l’engany del meu amor creuré</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >reinventar el llenguatge a cada gest.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >Engany d’amor i veritat de l’engany.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >Amor d’etern recomençar,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >que empenys la meva aventura,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >que proa et fas del meu vaixell,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >quan la mar veus embranzida,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >en qui allibero antiga esclavitud,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >per qui confesso aquesta servitud.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >Amor esclau i llibertat de l’amor.</span></div>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6677148462194964147.post-44990159296597155372009-02-26T12:15:00.001-08:002009-02-26T12:39:48.092-08:00Aparadors<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpMsKFToHKy4cEgUbjuRMBykWbPOhHbvgfXuMS2bBQFysbsYmEMrWx4hOZOJOuEjzQlO6Uhq3LXsUYPX2yMKA65I9OOSXVtiiswQrv7NbC00VDLov6sc-O8VFBtD7bPiQN332GVKZQFRgM/s1600-h/aparador+botiga+discos.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpMsKFToHKy4cEgUbjuRMBykWbPOhHbvgfXuMS2bBQFysbsYmEMrWx4hOZOJOuEjzQlO6Uhq3LXsUYPX2yMKA65I9OOSXVtiiswQrv7NbC00VDLov6sc-O8VFBtD7bPiQN332GVKZQFRgM/s400/aparador+botiga+discos.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5307202477316901298" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; color: rgb(255, 255, 204);">Quan sortia al mercat un nou disc de Lluís Llach passava força dies mirant, més o menys de reüll, més o menys fixament, els aparadors de les botigues de discos per veure si li hi posaven, en definitiva el cas que en feien, d'aquest nou treball. Una curiositat. No anava expressament a cercar les botigues, sinó que em venien de pas, i també era una manera de saber com tractaven en general la música cantada en català. Cal dir que les emprenyades eren freqüents? Amb rares excepcions, la immensa majoria de botigues no posaven mai a l'aparador el nou disc de Llach (almenys en els anys que jo ho mirava). Les preguntes que em venien al cap eren moltes: si això ho fan amb Llach, tot un nom propi al nostre país, i dels que ven més discos, sinó el que més, què deuen fer amb altres grups i cantants catalans? I certament: si a l'aparador hi havia 30 caràtules, ni una acostumava a ser d'un grup d'aquí...</span><br /><br /><span style="font-family: arial; color: rgb(255, 255, 204);">Una nova prova de l'habitual autoodi en molta gent d'aquest país. Com ha costat que des de sectors que ho podien fer es recolzés mínimament la música que es feia i es fa aquí... Si nosaltres no potenciem la música en català, qui ho ha de fer? Qui l'ha de comprar? Però sobretot heus aquí una prova que la llibertat de mercat no sempre vol dir llibertat d'expressió. No en tinc ni idea de si és cert allò que he escoltat a vegades que les mateixes discogràfiques paguen a cadenes com l'FNAC i tantes altres per a que els seus llançaments se situïn en llocs destacats i visibles de les botigues, i es puguin escoltar durant setmanes en els auriculars. Molt m'imagino que en gran part deu ser cert, i de nou, per tant, es pot veure com llibertat de mercat i llibertat d'expressió o de possibilitats no van junts, perquè davant de fets com aquest les discogràfiques catalanes poques coses poden fer. El riure que em feia que després sortissin amos de botigues de discos queixant-se que Llach hagués venut primer el disc "Verges 2007" a través d'un diari que no a través dels canals habituals... </span><br /><br /><span style="font-family: arial; color: rgb(255, 255, 204);">I és que, encara que sembli una tonteria, cada acte té la seva importància. Potser molts dels que llegiu aquest bloc teníeu molt clar quan sortia el nou disc de Llach i l'anàveu a comprar el primer dia. Però molta gent no viu amb Llach al cap encara que li agradi, i veure o no veure un dia el disc en un aparador pot ser la diferència entre que se l'acabi comprant o no.</span></div>Minerhttp://www.blogger.com/profile/17447454400498554962noreply@blogger.com0