12 de gener de 2010

Que passaran els anys i vindrà l’adéu, com així ha de ser...


Quina certesa més immensa, aquesta frase! Us n’adoneu? Totes aquelles persones que ens envolten, tota aquella gent que ens estimem, arribarà un dia que serà el darrer en que les veurem, que marxaran... si és que no marxem nosaltres primer. I no parlo només de la mort, també de comiats, de motius pels quals l’atzar fa que ja mai més et creuis en el camí...

Que certa, aquesta frase, i que ben posada en el rovell de la cançó! Un gran poeta no només ha de saber d’aquelles que has d’agafar el diccionari per conèixer el seu significat. Un gran poeta també ha de situar frases properes en el moment oportú, que toquen la fibra, que t’hi sents plenament identificat. I si a sobre se’t queden gravades en la memòria i et vénen al cap en moments clau de la teva vida, aleshores, el poeta, ja fa el ple, ja és complet. No sé si a vosaltres us ha passat, penso que a més d’un/a segur que sí, però aquest vers, en concret aquest vers, m’ha vingut i revingut en moments emocionals molt intensos. Que passaran els anys i vindrà l’adéu, com així ha de ser...

Una certesa, passaran els anys i vindrà l’adéu. Decepció, tristesa, melangia, el que es vulgui. I aquest “com així ha de ser” que és perfecte, que ens dóna la mesura del que som, que no podem lluitar contra segons què i per tant ens ho hem d’agafar tal com és, tal com se’ns dóna, i per això mateix aprofitar-ho plenament, viure-ho intensament, potser fins i tot pensant que cada moment pot ser el de l’adéu, el darrer, carpe diem. És també allò que cantava aquella? “Como si fuera esta noche la última vez”?

Que tristos són els comiats, els finals, i en canvi quina força interior ens acaben donant, com ens fan viure la vida a flor de pell. Una vegada acabada una història és quan es pot fer balanç, l’hora de valorar, de recordar, sobretot, les coses bones, el que t’ha ensenyat. Quan fem un viatge molt intens, de molts dies, sovint no gaudim prou del que veiem, del que vivim, perquè el mateix cansament i l’acumulació d’experiències noves ens ho impedeixen. És quan hem tancat el viatge, una vegada reposats, que recordem, revivim, les meravelles que vam veure, i les gaudim.

Que tristos, però que importants, són els comiats per a la nostra vida. Com així ha de ser.

8 comentaris:

Jeremias Soler ha dit...

A mi només de llegir aquests versos se'm posa la pell de gallina. Concretament, em condueixen a un estiu en què em va marxar una amiga, l'estiu del 1995; aquesta cançó l'escoltava molt llavors "Amor Particular", i també "Un núvol blanc" Quan les escolto em torna aquell estiu a Barcelona: calor, mar, salabror, Raval, joventut... I realment és com si no ho hagués perdut, com si encara ho tingués aquí, com si s'hagués quedat l'instant dins meu per sempre.
No callis poeta, onsevulla que estiguis, si algun dia fas algun concert en petit comité, en algun teatre petitó, avisa'm.

fanal blau ha dit...

El poeta és aquell que ha sabut trobar/posar les paraules a les nostres emocions i als nostres pensaments...oi?

Una abraçada, miner!

Anònim ha dit...

Cher Miner,
nos voeux les meilleurs,les plus sincères pour cette année 2010, que ce blog super tient encore longtemps,longtemps,le seul link qui reste entre nous, les "Lluïstaires"...on revient de nos congés au travail de nouveau et le plaisir de vous retrouver est si grand. Quelq'un a participé au spectacle de Lluis à Barcelona? Pouvez-vous nous relater un peu comment ça c'est passé? Peut-être un p'tit thème sur une chanson? En tout cas,on vous embrasse très fort avec nos remerciements pour vos contributions si intéressantes à toutes les thèmes,liés avec l'art de notre ami Lluis.
Fidélement à vous,
vos amis de Paris, France

Anònim ha dit...

Lyme disease is a condition that is created by a specific bacterium that is referred to as Borrelia Burgdorferi.
[url=http://www.what-is-lyme-disease.com/]lyme disease pictures[/url]

Anònim ha dit...

The skin disease is characterized by multi-colored fiber-like (filamentous) strands extruding from the skin!
[url=http://www.morgellons-disease-research.com/]morgellons[/url]

Anònim ha dit...

Totes les lletres de les cançons del Llach són poesies tangibles, sesibles i culpidores.
Com et trobem a faltar!!
Jo dic com el Jeremies. Faràs algún recital algún dia?
Miner, no volem despedir-nos de tu, espero que continues mentres puguis

Anònim ha dit...

Que passaran els anys i vindrà l’adéu, com així ha de ser...
Quina gran veritat... quants moments i que intensos, com una persona pot basar-se sols en un record, per petit que sigui. Ja us -ho dic, és un gran poeta, gran persona.

Anònim ha dit...

Cher Miner,esperons que ca peut aller pour vous,vos commentaires nous manquent terriblement,et si on cherché un theme de chansons de Lluis et on pouvait ouvrir une belle discussion?Salutations sincères de France,vos fans fidèles de Paris.